Pel fum se sap on està el foc

Ahir diumenge els veïns de la zona de l’Institut María Enríquez van tenir espectacle gratuït a costa de l’incendi  que va encendre els canyars i la mala herba que ha proliferat al llit del Serpis. Avions, helicòpters i vehicles de la policia i els bombers atenien els focus del foc, de vegades flamerades enormes, van tallar la carretera nacional i van controlar l’accés de curiosos. El succés va quedar ben documentat amb les imatges i vídeos dels curiosos.

En si no tindria més importància si no fóra el símbol d’una societat en decadència que ha perdut el nord, no ara, sinó en els temps en què ens consideràvem equip guanyador en una primera lliga.

Ja fa temps que passejant per les zones d’horta es veu l’estat d’abandó per culpa d’una societat que no valora ni paga el treball agrícola. Les runes i el fem són deixats en un racó amb total desvergonya perquè és més còmode i perquè els pobles abans paguen per tenir bons castells de focs pirotècnics que per un punt verd on abandonar trastos i runes. Som una societat de nous rics, ara arruïnats, que ha permès que proliferen els envasos de qualsevol tipus especialment els de plàstic sense pensar en què fer en acabar el seu ús. 

En els anys del descontrol vam crear desenes de polígons, carreteres i autopistes sense pensar en el manteniment. Ara hi ha moltes zones que s’han quedat capades en el seu ús agrícoles i en un limbe administratiu. Ningú les vigila i no hi ha mitjans per a mantenir-les al dia. En aqueixa terra de ningú creixen les males herbes sense que hi haja diners per a enviara equips de manteniment per a tindre-les baix control. No hi ha més que passejar pels solars dels polígons de Gandia, Almoines i el Real per a veure els muntons de mobles vells, restes d’obres i tot tipus de trastos. Quan hi ha un muntó és com un imant on s’obri la veda de la desvergonya. D’això som responsables com a societat al no posar remei.

Els llits del rius s’estan omplint de canyars que s’apoderen de la superfície a l’espera de la pròxima riuada. Llavors arribarà l’aigua en tropell i se'n portarà les tones de materials que tombaran ponts, inundaran zones baixes i arribaran al mar per a acabar formant piles de troncs, plàstics, trastos i ampolles en les platges. Inclús la zona que es va ordenar del llit del Serpis s’ha abandonat, probablement perquè ho va fer el govern anterior i volen demostrar que va ser una mala idea.

Som una societat mediocre que va viure a colp de xequera i de crèdit. Vam crear infrastructures però no vam pensar en la necessitat de mantenir-les. Encara l’ajuntament de Gandia es gasta els diners traslladant escultures i posant altres, fent concerts i corregudes de bous ruïnosos i no es dedica a com és essencial a la gestió del dia a dia. Arruïnats com estan busquen donar estocades amb multes i imposts i faronegen el dia de la processó del sant. Per desgràcia podem assenyalar exemples en tots els pobles. Finalment ens gastem més diners reparant les coses mal pensades que les que gastaríem si les portarem al dia. Prevenció que és una paraula de la sanitat i formació que és una paraula de la educació. Vos sona?

El fum que ahir volava cap al sud ens indica d’on ix el foc i assenyala a una societat que s’ha basat en el negoci fàcil i no en la creació d’una estructura sostenible en la ecologia o en la economia. Quan ha arribat la crisi el caos s’apodera i,llavors, hem d’atendre el que no vam saber ni vam voler prevenir. Per desgràcia aquesta forma de política s’estèn a la sanitat, a l’educació, a l’exèrcit, al teixit industrial i més. Espanya convertida en una corfa buida on proliferen els femers i els focs descontrolats. Pel fum se sap on està el foc.