Ponts
El perdonavides sol de primavera ha agranat el fred gris i la humitat d’aquests dies en què la foscor feia joc amb l’estat d’ànim. La comarca s’ha vestit amb els colors de març encara que els fronts de borrasques vénen al contraatac. L’aigua, en franca retirada una altra vegada, ha omplit els rius amb un cabal alegre que trota i cavalca el llit de roques en la seua escapada al mar. En la meua rutina sabatina m’he acostat al cafè Ronda per a practicar un parell d’hores l’anglès. De tornada al poble he vist una dona jove que intentava creuar el gual, davall la carretera nacional, que el separa de la ciutat. Estava replet d’una aigua fangosa i tèrbola que no deixava veure el fons. Com no es veia la profunditat jo mateix estava dubtant si passar amb el cotxe o donar una volta. En veure que una furgoneta s’ha atrevit i ha passat sense problemes, he fet el propi invitant amb un gest a la dona a passar a l’altre costat. Quelcom avergonyida i recelosa s’ha pujat. Li he preguntat ...