Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

  L'amic Desi buscava orquídies. Jo buscava una muntanya que havia perdut feia set anys. Aitana, però, es veia encara en plena batalla de destrucció de si mateixa. Els seus vessants nord són runars i camps erms de roques on la vida s'escola per les esquerdes i l'aigua brolla als peus de la serra. El paisatge és antic i ferit, com si la muntanya conservara encara les cicatrius d'un combat primordial. Antoni Josep Cavanilles, que la va recórrer dos segles abans que nosaltres, la va identificar com el nucli d'una cadena de serres de la zona. Com nosaltres ahir, va definir la panoràmica com a sublim i va destacar la possibilitat d'albirar fins i tot les serralades de Mallorca. Hui s'hauria quedat bocabadat veient els estranys objectes situats en un cim tancat dins d'un recinte militar, protegit per càmeres i agressives concertines. Vam partir de la Font de Partagat. Allí els tossals dels costats pareixen modelats en una matèria plàstica, quasi orgànica, com ...

fotos Vam fer aquesta ruta fugint de la pluja , una vegada més, del mal temps que es preveia a la Safor. Vam de casa eixir plovent i l’arribada a Serra va ser amb una atmosfera molt carregada de boira que ens va privar de les espectaculars vistes en la distància que tenen els cims i miradors que vam veure. Cal dir que Serra és part d’aquest hinterland de València on els habitants del cap i casal troben la pau no lluny de l’agitació, el fum i els embussos del laberint d'autopistes de carrils, variants, vies i semàfors. Vam aparcar tot just a l’entrada d’una urbanització que mira a Serra als vessants de la Gorrissa, el primer dels cims que faríem. La senda, clarament delimitada tenia moltes variants fruit segurament dels passejos de caminants i senderistes que fan d’aquesta part de la Calderona, la seua pista d’entrenament. Tota la ruta ens vam saludar amb desenes d'esportistes, senderistes i ciclistes que pugueu imaginar. Tot això es deriva en camins desfets per l’acció de les r...

Fotos La meua sogra mai ha perdut el seu sentiment de pertinència a l’Horta. Quan parla de l’Horta es refereix a eixe espai pla que envolta el Cap i Casal i més concretament a la zona de Carpesa i l’Alqueria del Pi on va nàixer. Malauradament està entrant en la desmemòria i va confonent passat i present atorgant el paper de gendre al de cunyat o el de fill al net. Tot i això els records del passat els conserva i va saber perfectament on anava quan li vaig dir que anàvem a fer ruta per Serra, poble aquest ubicat al si de la Serra Calderona molt prop ja dels límits amb Castelló. Per a ella i la seua família la zona de muntanya més propera era la Calderona a uns vint quilòmetres d’on vivien i encara recorda molts viatges i excursions amb els pares o amb els germans. -Ja fa temps que no hi he anat-, va dir amb un punt de melancolia. No és gens estrany que encara hui el Parc Natural de la Serra Calderona siga el pulmó de la immensa plana on s’ha creat eixa conurbació al voltant de València....