Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

  fotos No fa molts anys que vaig descobrir aquest raconet de la Safor que a primera vista em va enamorar. Ja darrere del poble d’Ador, per una senda que pujava una vegada passat l’erm terrer entraves en un racó de majestuosos pins en un amfiteatre d’antics marges de bancals abandonats. El l'ortofoto que van fer els americans l’any 1956 s’observa encara la típica imatge dels conreus de secà. Ara, ja fa anys, era una selva verda i fosca amb una senda molt agradable que passava pel costat de la font del sester, sempre seca en els últims temps, i per les pedres campana. En eixa zona es va produir una solsida de pedres que s’amunteguen desordenadament en una àrea extensa. En un dels racons la posició de les pedres permet colpejar-les i sentir un so amb certa sonoritat musical. Hui estava tot cobert de cendra i fulles de pins com si algun boig haguera tirat tones de fideus per terra. Les pedres acusaven el pas del foc, però en aquesta zona alguns arbres s’havien salvat. L’olor de cremat...

fotos Vall d’Ebo sols està a uns 16 quilòmetres de casa en línia recta. La distància és, no obstant enganyosa, perquè per a arribar cal conduir una hora primer per Oliva i després, passant per Pego, per una tortuosa carretera de muntanya. Ja pujant per ella es fan notar els efectes de l’incendi que no han deixat més que la roca viva als dos costats de la línia d'asfalt. Recorde bé aquell maleït dia d’agost on la intensa calor i un llamp van iniciar un foc que es veia dibuixant la silueta de les muntanyes al sud de la Safor. Passat ja un temps vam decidir fer ruta per l’estimat poble de Vall d’Ebo on tantes bones hores hem passat en les nostres rutes. Les pluges dels dies passats havien creat una humitat apegalosa que es combinava amb núvols de fantasia per on la llum penetrava en un cru contrast d’obscuritat i llum. Els colors de la tardor ja anaven pintant de grocs, taronges i rogencs les fulles dels arbres, però en aquesta ocasió hi havia també pins d'un color inapropiat i fa...