Millars. Els camins de l’aigua i la memòria
La plana costanera s’abandona per una carretera entre urbanitzacions que creixen com a bolets entre els tossals. A poc a poc la carretera s’endinsa en un paisatge quasi estepari de vegetació esclarissada ascendint cap al territori de les muntanyes. No hi ha cap edificació llevat d’alguns corrals arruïnats, les gegantines torres d’alta tensió i el misteriós polvorí que ja vam veure en la nostra visita a l’Alt de la Colaita, prop de la Serra del Cavalló. En un indret solitari s’alcen edificacions que semblen d’un centre militar secret, però que sembla que és un polvorí de l'empresa Maxam, fundada per Nobel que, com sabeu, va fer una fortuna amb els explosius. La web d’aquesta empresa és molt discreta i costa esbrinar a què es dediquen. Sembla que estava en una llista d’empreses que seguien amb contacte econòmic amb Rússia tot i el bloqueig decretat. Almenys així ho va dir Zelensky. A mesura que arribem a Dosaigües la muntanya adquireix més relleu i, si trenquem cap al sud la carreter...