Casinos. Ruta de les escales i el Poblat del Castellar
El dia venia des del primer moment tort. En el nostre viatge cap a Casinos vèiem la pantalla de groc ataronjat brillant darrere dels perfils fugaços d'un paisatge de siluetes en permanent fugida. Abans d'arribar vaig recordar que havia oblidat la corretja de les meues dues gosses. Ja no era qüestió de tornar. Vaig confiar que amb la corretja de l'estoig de la càmera podria arreglar-me-les en cas d'haver de lligar-les. Juan em va confirmar que tot el recorregut seria per camins rurals amb poc trànsit i una senda de muntanya. Arribàvem prop de les huit al qui havia de ser el punt d'inici. En realitat, Google ens estava portant a quasi un quilòmetre i mig d'on ens hauria d'haver indicat que no era, ni més ni menys, que el peu de la immensa cascada artificial que descendix escalonada al costat de l'autopista que conduïx a la comarca dels Serrans. En els meus primers viatges cap a Xulilla, una vegada passada la ciutat de Llíria, es percebia un canvi gradual e...