La Cavalcada dels tres reis mags.
Arribem tot just per a veure passar Melcior. Encara, i més després d'aquest anys de crisi sanitària, ens agrada anar a veure la calvalcada dels tres reis mags. Una multitud de gent s’amuntega en les dues voreres del passeig i en la corba on gira la comitiva cap a la plaça de l’Ajuntament. Es perceb un entusiasme necessari en una societat esgotada d'agresivitat. Jo diria que abunden més els adults, però moltíssims xiquets admiren bocabadats un espectacle que per a ells és encara màgic amb aquesta ingenuïtat que converteix les disfresses, les carrosses i els llums una mica coents en una realitat fantàstica on la imaginació supera una racionalitat encara no adquirida. Els adults, per damunt de tot els que porten xiquets, es contagien de l’entusiasme i criden a tota veu els noms dels mags d’Orient. La cavalcada és en el nadal espanyol la culminació d’una marató de dinars, sopars i una explosió d’edulcorat sentimentalisme. He de dir que el Nadal va morir per a mi a poc a poc entre l...