Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

El pati posterior d’Alacant és un dèdal de terra blanca i vies d’asfalt. Àrids tossals i muntanyes sorgeixen en un paisatge marcià colonitzat caòticament. Una vella casa de camp sorgeix entre talús i talús de les autopistes. Una pedrera de penya-segats escalonats, amb parets blanques tallades a plomada, és coronada per una tremuja de proporcions titàniques. Algunes barriades arriben a abalançar-se sobre les autopistes en orgia promíscua amb els polígons. Els senyals de circulació i les tanques publicitàries lluiten per atraure al conductor. El navegant, no obstant això, aguaita entre les senyes fins que detecta el tòtem màgic coronat per la M majúscula. Estic assentat en una taula d’un McDonald's, perdut al bell mig del que va ser l’àrid camp de l’Alacantí. Un dia de llum acerada de final d’agost amb cels que presagien tempestats per ponent i blau i ombres esmolades per llevant. És un d’aqueixos dies de 33 graus immisericordes que obliguen al refugi a l’empar d’un carit...

El patio trasero de Alicante es un dédalo de tierra blanca y vías de asfalto. Áridas colinas y montañas surgen en un paisaje marciano colonizado caóticamente. Una vieja casa de campo surge entre  talud y talud de las autopistas. Una cantera de acantilados escalonados, con paredes blancas talladas a plomada, es coronada por una tolva de proporciones titánicas. Algunas barriadas llegan a abalanzarse sobre las autopistas  en orgía promiscua con los polígonos. Las señales de tráfico y las vallas publicitarias luchan por atraer al conductor. El navegante, no obstante, atisba entre las señas hasta que detecta el totem mágico coronado por la M mayúscula. Estoy sentado en una mesa de un McDonald's, perdido en medio de lo que fue el árido campo del Alacantí. Un día de luz acerada de final de agosto con cielos que presagian tormentas por poniente y azul y sombras afiladas por levante. Es uno de esos días de 33 grados inmisericordes que obligan al refugio al amparo de un carit...