Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como plantes

La Font Roja: entre la natura i la memòria.

Imagen
El guia del parc fa un recompte dels matiners que han acudit a la visita guiada. Feia uns minuts que havíem arribat i deambulaven per la zona gaudint del fabulós paisatge de l’Alcoià aquell dia cobert d’una cohort de núvols, boires i columnes de fum que enriquien l’atmosfera amb una textura i una llum matisada quasi pròpia d’un quadre barroc.  Situat entre les poblacions d'Alcoi i Ibi, el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja és considerat un dels paratges naturals més ben preservats del territori valencià; un santuari de la natura. Amb una extensió de 2.298 hectàrees, va rebre la declaració de parc natural el 13 d’abril de 1987, i va ser el primer espai natural protegit oficialment dins de la Comunitat Valenciana. El motiu de la visita era el de fer un tast de la natura de la zona. Pep, el guia, ho feia realment bé. Sent com era un llibre obert mai perdia l’ocasió per a fer una broma o meravellar a les dues xiquetes que ens acompanyaven amb un truc de màgia verbal que les fei...

L’univers de les plantes a la Vall de Laguar.

Imagen
  fotos Seiem davant la vista d’una vall que s’obria a la Mediterrània abraçada per les muntanyes. La rectoria, una subcomarca històrica de la Marina Alta fèrtil i verda contrastava amb les muntanyes que té al nord, Segària i la Serra de Migdia, terrible i solitària, que arriba a enfrontar-se a la Vall de Laguar a l’altra banda del profund tall del riu Girona. Al fons, per llevant,   es veia la silueta del Montgó que en aquesta zona es presenta davant dels perfils bromosos d’Eivissa, gelós de la seua germana que sura en soledat sobre el blau de la Mediterrànea. Obrir la finestra de casa i tindre una vista com aquesta és un regal impagable de vida. Esmorzàvem tots junts el grup d’uns vint i cinc senderistes “sènior” que, convocats per la Federació de Muntanya, fèiem una ruta curta i senzilla pels camins de la Vall de Laguar. Ens acompanyava Maria Roselló de la empresa Endèmica i Laura López tancant el grup per darrere. En la meua experiència com a professor de secundària ...