Terra de corrals
Va haver-hi un temps en què les muntanyes eren territori inhòspit allunyat de les rutes de la plana. Qualsevol desplaçament des de les seues entranyes suposava hores per sendes solitàries fins a arribar a la vall. N’hi ha prou a comptar les hores de viatge que avui es requereixen per a creuar la Península Ibèrica per a entendre la incomunicació de gent que tardaria quasi el mateix a arribar als pobles de la costa. Sorprèn la immensitat deshabitada que encara regna en les muntanyes. Es tracta d’allunyar-se dels camins i les carreteres i prendre les sendes que encara sobreviuen per a entrar en un món solitari que sembla que mai va ser habitat. La percepció és enganyosa ja que per poc que es vaja coneixent es descobreixen les ruïnes d’una civilització que es va perdre tan sols fa unes dècades. Cisternes, neveres, pous, fonts, corrals i caserius es disseminaven pels llocs on la sàvia estratègia de l’habitant de la muntanya decidia. En un lloc d’escassos recursos l’infinit engi...