Mort d’un faller
Amb afecte per a aquesta família tan pròxima. La cerimònia de la mort es desenrotlla en l’actualitat en els polígons industrials i les autopistes radials de les ciutats grans i mitjanes. Els cotxes passen ràpids enfront de les naus industrials coronades per rètols de neó de colors cridaners. El taronja de la il·luminació pública contamina i liquida el fresc blau de la nit que es vist de taronges, marrons i bruts ocres. Esperem a la porta del tanatori. Com en una seqüència mecànica, com el compte arrere d’un detonador, Ximo, quasi un germà per a la meua esposa, havia gaudit de les seues últimes hores amb els seus amics en la falla. El cafè, la tertúlia, els trivials assumptes de la comissió, la brusa i les salutacions constants d’aquells que feia temps no es veien. El carrer, en dies de falles, està replet de gent. L’esclat continu de petards, que irrita per repetició, ompli l’aire d’aqueix olor de sofre que tant associem amb la festa. Al fons un monument tan enorme com efímer. Per ...