S’enfonsa el Titànic i no tenim capità.
(Els projectes interdisciplinars, els àmbits, el projecte lingüístic de centre i la mare que els va parir) Jubilat ja en la pràctica, veig amb distància sanitària el final d'una etapa a la Conselleria d'Educació. Crec que molts teníem l'esperança fa huit anys que les coses es farien d'altra manera, si no millor. La realitat és que el Govern del Botànic van caure en la mateixa trampa de tants consellers anteriors; pensaven que havien abordat el vaixell i ja tenien el control per a sempre, però d'ençà que vaig estar treballant vaig tindre consellers del PSOE, del PP i de Compromís i ningú va ser etern. Parlant dels darrers anys, Marzà es va capficar en fer un decret per a regular l’ensenyament d’idiomes que no va acontentar a ningú. Els centres de zones amb el castellà de llengua majoritària van intentar desentendre’s amb una moratòria. Els de predomini valencià van protestar perquè aquest quedava reduït i, per si no fora prou, van imposar l'anglés en algunes as...