Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

fotos disponibles La part oriental de l'illa està solitària, fins i tot aquest dia final d’agost de 2024 en el qual milers de turistes han arribat en tropell. En la distància es veuen caminants que, seguint les polsegoses sendes, tenen prou curiositat per a arribar a la punta on s’alça el solitari cementeri. La resta roman a la platja o pels carrers de Nova Tabarca. Si la sequera és terrible en tot el nostre territori les plantes de l’illa plana es mostren seques, mortes i, probablement, amagades en les seues arrels que foraden la dura placa de pedra. No queden paleres en la part central, com una vegada va haver-hi, la plaga que les omplia de cotonet les va exterminar en un indret tan dur com aquest on el mínim error acaba amb la mort. El cementeri, tal vegada el més inhòspit i solitari dels que he vist mai, roman tancat. He llegit que ja està complet a falta d'alguna futura ampliació i sols els fills de l’illa hi tenen accés. Una parella d’holandesos seu en un banc gaudint de ...

Mon pare rebia una revista editada pel gremi de Rellotgers de València sota la capçalera “Cronometria”. No solia ser molt interessant, tampoc aportava realment molt a les necessitats professionals de mon pare. Una vegada, en canvi, va trobar un article que em va destacar i que parlava d'Einstein i de la Teoria de Relativitat. A ell sempre li agradava la ciència i, si hagués pogut estudiar, — son pare no estava per la tasca de deixar-li anar a fer carrera — hauria pogut arribar a tindre un títol perquè era un home amb intuïció i talent per a la comprensió dels mecanismes i els problemes lògics. Fins i tot se li va encarregar reparar el rellotge ubicat dalt del terrat de qui era aleshores l’edifici de correus i va saber enfrontar un problema que superava la pura comprensió del mecanisme. En guerra havien fos els contrapesos per a fer munició i ningú no sabia quant haurien de pesar per tal que el mecanisme funcionés com cal. Va aconseguir una publicació o un llibre al respecte i va es...