Ballar amb la més lletja.
Fina era més lletja que un pecat, hagueren dit els més vells en temps d’absència de correcció política. Ara es diria, intentant dissimular i amb certa hipocresia, que el seu físic era particular. O, per no quedar mal, que la bellesa estava realment en l’ànima. El cos deforme de Fina era el resultat d’una discapacitat produïda per un embaràs desenvolupat en un mar amniòtic de substàncies tòxiques i el part complicat d’una mare jove completament destruïda per les drogues. Castic de Déu, va sentenciar Na Lola que sempre tenia un cert sentit dramàtic de la decència aliena. Va nàixer en plena crisi de l'heroïna dels anys huitanta en un poble de l’Horta Nord de València. De sa mare no va saber quasi res, ja que un dia va anar a vendre el seu cos i ningú més la va tornar a veure. Els avis de Fina, collidor ell, mestressa de casa ella, bones persones, però amb les llums justes per a criar una xiqueta, van aconseguir portar endavant una vida tan fràgil que semblava que no passaria dels prim...