Tabarca. Qui va obrir les portes al monstre?
L’interior de l’autobús està banyat per una lluminositat verda més pròpia d’una nau espacial que d’un vehicle farcit d’excursionistes. Trobe algunes cares conegudes, ens saludem, però la majoria són desconeguts. Alguna família viatja amb les filles, una menuda i encara riallera i l’altra adolescent amb cara de pòquer. És eixa edat on semblen permanentment enfadats amb el món —amb els pares — a menys que estiguen amb els amics. Filant com un gat el vehicle surt de l’estació encara en la penombra de les primeres hores del dia. Em sembla el meu primer viatge típic del jubilat; pagues el cost i et porten sense més maldecaps al lloc turístic amb gent amb forces encara per a viatjar, però fora ja del mercat laboral. No és realment el cas, més aviat és una excursió d’un dia per a aprofitar l’estiu. És el darrer dissabte d’agost. El dilluns, ja serà dia de treball de setembre i l’autopista està repleta de cotxes que van i venen per la llarga serp que baixa per les Marines fins a l’Alacantí i m...