Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Illes Saltee

Entre el vol dels mascarells i la mirada cautelosa del fraret.

Imatge
La urgència inicial de capturar el fraret atlàntic (Fratercula arctica) es va metamorfosar gradualment en una observació més contemplativa i curiosa. Aquell impuls irrefrenable de prémer el disparador de la càmera va cedir el seu lloc a una pausa reflexiva. Els fotògrafs, en una dansa silenciosa amb l'entorn, variaven la seva posició: alguns drets, altres asseguts, i els més audaços, com soldats en plena missió, es llançaven cos a terra. Allà, mimetitzats amb l'herba, buscaven els deliciosos desenfocaments que envoltaven els frarets atlàntics en etèries boires de magenta, blanc i verd, donant a la imatge un sentit més oníric. Amb un angle picat, es podia obtenir un fons amb les tonalitats blaves de la mar que feia destacar els colors càlids de les aus i les roques. El que no pensàvem en absolut era com ens veurien elles, les aus. De tant en tant, alçaven els ullets per observar-nos: aquells maldestres gegants de dues potes, sempre a punt de posar el peu —o una part menys digna ...

Illa Saltee. Dia D, hora H.

Imatge
Amb certa impaciència, acompanyada per una manifesta poca traça vam abordar la llanxa amb cabina per al patró i una superfície central on vam poder seure atapeïts com somorgollaires incubant els ous. Com al desembarcament de Normandia, havíem controlat amb certa ansietat l’estat de l’oratge. Totes les previsions indicaven que tindríem un matí assolellat i una vesprada enfosquida per l’arribada de pluges ponentines. El sol d’aquell matí era dolç i calm com una balada cèltica. La mar, tantes vegades traïdora en aquest punt de la costa, semblava acollir-nos com una mare amable i tranquil·la. Per la bocana del port ens vam anar endinsant en la mar deixant les petites edificacions de Kilmore Quay coronades per la seua capella a l’esquena. Per la proa es veia el perfil de les illes cada vegada més a prop i amb més nitidesa. La Saltee menuda és un espai protegit on no es pot desembarcar i la vam veure solitària i muda per la banda de bavor. Tan sols les pedres grises d’una vella casa, un esqu...