Entradas

Mostrando entradas de febrero, 2015

Una caixa plena de cartes

Imagen
Del naufragi que ha suposat la mort dels meus pares han sorgit, surant en el mar de la vida, uns quants objectes del passat emmagatzemats durant dècades en els calaixos de l'oblit. En el meu escriptori de fadrí hi havia una caixa metàl·lica blava amb motius japonesos de Cola Cao, de les que s'estilava guardar per allà els anys setanta, per a ficar llegums, filatures i tisores a manera de cosidor o velles cartes que es decidia conservar. La meua filla, en veure, va dir, "Què guai, és vintage total!" Vintage, un eufemisme que s'han inventat per a donar-li un toc elegant al que és ferralla del passat. Serà que jo sóc vintage. Dins de la caixa estaven congelades en el temps desenes de cartes d'un "jo" adolescent amagat entre papers. En realitat, per a ser justs, l'eco de què vaig ser, ja que són les respostes a les cartes que jo enviava. Qui ho anava a dir! Avui les cartes i el correu de paper estan tan passats de moda que els joves

Una caja llena de cartas

Imagen
Del naufragio que ha supuesto la muerte de mis padres han surgido, flotando en el mar de la vida, unos cuantos objetos del pasado almacenados durante décadas en los cajones del olvido. En mi escritorio de soltero había una caja metálica azul con motivos japoneses de Cola Cao, de las que se estilaba guardar por allá los años setenta, para meter legumbres, hilaturas y tijeras a modo de costurero o viejas cartas que se decidía conservar. Mi hija, al verla, dijo, "¡Qué guay, es vintage total!" Vintage, un eufemismo que se han inventado para darle un toque elegante a lo que es chatarra del pasado. Será que yo soy vintage. Dentro de la caja estaban congeladas en el tiempo decenas de cartas de un "yo" adolescente escondido entre papeles. En realidad, para ser justos, el eco del que fui, ya que son las respuestas a las cartas que yo enviaba. ¡Quien lo iba a decir! Hoy las cartas y el correo de papel están tan pasados de moda que los jóvenes han inventado en término &q

El Sant Pare

Imagen
De tornada al blog després de mesos de silenci creatiu en el que a escriptura es refereix torne amb un tema que em ronda fa temps el cap. El cap de l'Església Catòlica, el Papa, rep el nom de "El Sant Pare", combinació de paraules que ens porten a la idea de la bondat d'un bon pare protector. El recentment triat Papa Francesc està prenent decisions sorprenents després de dècades d'aïllament del cap de l'Església respecte al món real. En la meua vida ja s'han succeït uns quants pontífexs de diferents colors i amb el pas de la vida he anat sentint com la religió en què vaig ser educat va prenent, després del Concili Vaticà II, uns camins elitistes allunyats del patiment de molts dels seus fidels i de la meua forma d'entendre el món. La humiliació que Wojtyla va sotmetre en públic a Ernesto Cardenal no és més que un símbol d'arrogància d'una Església que sotmetia els seus sacerdots més oberts a la societat, condemnava amb crueltat la dife

El Santo Padre

Imagen
De vuelta al blog tras meses de silencio creativo en lo que a escritura se refiere vuelvo con un tema que me ronda hace tiempo la cabeza. El jefe de la Iglesia Católica, el Papa, recibe el nombre de "El Santo Padre", combinación de palabras que nos llevan a la idea de la bondad de un buen padre protector. El recientemente elegido Papa Francisco está tomando decisiones sorprendentes después de décadas de aislamiento de la cabeza de la Iglesia respecto al mundo real. En mi vida ya se han sucedido unos cuantos pontífices de diferentes colores y con el paso de la vida he ido sintiendo cómo la religión en la que fui educado fue volviendo, desde un mucho más tolerante Concilio Vaticano II, hacia unos derroteros elitistas alejados del sufrimiento de muchos de sus fieles y de mi forma de entender el mundo. La humillación que Wojtyla sometió en público a Ernesto Cardenal no es más que un símbolo de arrogancia de una Iglesia que sometía a sus sacerdotes más abiertos a la socied