Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Serra de l'Ombria

Viatge en el temps. Serra de l'Ombria-Pou Clar

Imatge
fotos Un dia de tardor caminem entre les parets verticals del Barranc dels Tarongers. Encara la llum no ha guanyat espai a la foscor d'una nit que es resisteix a donar pas al dia defesa per un immens núvol pla que no deixa arribar la llum de l'alba a la fondalada del rierol. A cada tram una ruïna nova, un molí amb nom propi dels qui foren propietaris, mostra la decrepitud d'una forma de vida. Majoritàriament, al llarg del segle XIX es van instal·lar diversos molins en una primavera local de la Revolució Industrial. Emprenedors, com es diuen ara, van anar creant assuts que recollien la força motriu del riu per a transformar-la en moviment de rodes i engranatges que permetien moldre, preparar tèxtils o darrerament fer llum. Encara es veuen disseminats els pals amb els aïllants de porcellana d'on pengen fils de la llum que ballen al so del vent. Els cartells informatius mostren fotos dels antics propietaris i treballadors posant a la porta de l'edifici amb eixa seriosa...

Per la Serra de l’Ombria. Ontinyent.

Imatge
fotos La Serra de l’Ombria és el nom que agafa a Ontinyent la llarga cadena de muntanyes que naixen amb el nom de “Serra d’Ador” a la Safor i moren ja a Villena dient-se “Sierra del Morrón”. La fita més significativa de tota la llarga línia de muntanyes és el Benicadell. Ve a ser la germana bessona de la Serra Grossa que, a l’altre costat de la Vall d’Albaida o dels Alforins, crea una canal natural que comunica i porta els vents de la Mediterrània fins a Fontanars dels Alforins refredant i aportant frescor i aigua a la producció vinícola de qui ara es diu “la Toscana valenciana”. No es tracta en aquest sector que vam visitar, d’una orografia espectacular, com pot ser la zona central del Benicadell, més aviat tossals de formes suaus i coberts de pins amb barrancs, fonts i algun rierol que aporta verdor al paisatge. La zona va patir incendis en els anys noranta per la banda de la Finca de Fuset, de la qual tot seguit us parlaré, i un altre terrible l’estiu del 2019 un poc més a l’oest a ...