El jardí màgic de Benirrama
Fa tan sols un any que vam fer una ruta pels voltants de Benirrama. Aleshores tot el vessant de l’obaga era verd i les flors i les ingràvides papallones anunciaven l’arribada de l’estiu. La pluja havia portat el miracle de la vida i la natura resplendia per tot arreu. Els cirerers eren els únics que havien patit de tanta aigua i la collita era inexistent. Per totes les bandes el espectacle visual era encisador perquè a la ordenada i progressiva disposició dels bancals escalonats es contraposava la verticalitat del murs de pedra que fan de frontera. Ja cap al Castell clau de la ruta llevantina d’entrada a la vall es veia una panoràmica amable d’una vall on el temps va a una altra velocitat. Poques setmanes després va ocórrer el paorós incendi que va arrasar la Vall d’Alcalà i va mossegar les parts altes de la Serra de la Foradada a un pas de fer-ho per tota la Vall de Gallinera. Encara per les parts altes es veu la pedra pelada i els pins amb troncs negres i amb les copes de color marró...