Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

fotos En arribar al cim es destacaven les formes dels tres elements que marquen el punt més alt en eixa zona de la serra. Estàvem al terme municipal de Bocairent, en aquesta serra que forma una cadena muntanyosa que arriba amb un parell de talls a ser la Serra d’Ador i que té com a element més destacat el Benicadell. Per parts ací se li diu la solana de Beneixama o l'Ombria d’Ontinyent. No és cap serra espectacular pel que fa al seu relleu: tossals i barrancs que miren a nord o a sud separant les canals naturals que alberguen, per una banda, els Alforins i per l’altra Bocairent, Banyeres i Beneixama. La vista, com podeu imaginar, és espectacular. Incomptables pics, alguns coneguts, altres remots, ja que per ponent ja s’albiren les serres de Múrcia i Albacete. Vam aparcar no molt lluny de l’estilet d’asfalt que, passant per la Venta del Borrego, Beneixama, la Canyada de Biar i Camp de Mirra ens porta als límits de l’antiga frontera del Regne de València. És una zona que recorria amb...

fotos La jubilació et permet ocupar el teu temps en aquelles coses que t’agraden i, en aquest cas, havia sentit parlar de la Universitat Sénior. Tenim a Gandia dues ofertes de les dues universitats públiques amb seu a València. En el meu cas vaig triar la de la politècnica per comoditat i horari. Amb uns quants mesos ja, i amb diferents professors, he de dir que és molt satisfactori el fet d’anar i revisar coneixements o adquirir-ne de nous. Enfront d'eixe clixé del vell jugant a les cartes en la llar del pensionista del poble, l'home avorrit a la barra del bar o la colla de xafarders asseguts a un banquet al sol, els nous jubilats jo diria que viuen una segona oportunitat vital de fer del seu temps un moment en què gaudir altra vegada de la vida a més de socialitzar amb altres persones entre els seixanta i els huitanta. També és el moment de retrobar antics companys de treball, professors que vas tindre o alumnes que ara són els docents. He de dir que l'experiència és molt...

fotos Un dia de tardor caminem entre les parets verticals del Barranc dels Tarongers. Encara la llum no ha guanyat espai a la foscor d'una nit que es resisteix a donar pas al dia defesa per un immens núvol pla que no deixa arribar la llum de l'alba a la fondalada del rierol. A cada tram una ruïna nova, un molí amb nom propi dels qui foren propietaris, mostra la decrepitud d'una forma de vida. Majoritàriament, al llarg del segle XIX es van instal·lar diversos molins en una primavera local de la Revolució Industrial. Emprenedors, com es diuen ara, van anar creant assuts que recollien la força motriu del riu per a transformar-la en moviment de rodes i engranatges que permetien moldre, preparar tèxtils o darrerament fer llum. Encara es veuen disseminats els pals amb els aïllants de porcellana d'on pengen fils de la llum que ballen al so del vent. Els cartells informatius mostren fotos dels antics propietaris i treballadors posant a la porta de l'edifici amb eixa seriosa...

fotos Bocairent va quedant a l'esquena amb la seua torre com a icona al punt de fuga d'un camí entre bancals d'oliveres. La paret nord de la Serra de Mariola és un bosc, de vegades impenetrable per l'abundància vegetal. La famosa sàlvia de Mariola, el romer, el timó, el rabet de gat, la camamilla, l'apreciat i escàs timó reial, la pebrella, l'espígol, la santònica, el pericó, el te de roca naixen pels racons d'aquesta serra d'inici abrupte i relleus suaus en la seua part central. La carretera que ve d'Ontinyent puja el port i, de sobte, el conductor albira el mur que tanca tot el nord de la serra fins a arribar a Banyeres per on continua ja a les serres d'Onil i Biar. Precisament aquesta era la vista que jo tenia quan vaig començar a treballar a Villena ja fa d’això moltes dècades. Al llarg dels anys he anat completant rogles del vessant nord de la serra i em quedava per tancar el que té per centre l'Alt de Sant Jaume. Ahir ja es feien notar ...