Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

Vaig eixir de la sala commocionat no tan sols pel final abrupte. Un xiquet ix de l’escola portat en l’aire com un rei per dos policies. Al menor no se’l pot tocar. És inimputable, està protegit per tots i pot dir el que vulga i fer el que siga que finalment traurà el cap per dalt de tots els adults. Què estem fent amb l’escola? Com a professor durant trenta-quatre anys, he tingut l'oportunitat de veure l'evolució de l’escola des d’un plantejament de l’ensenyament que ja no era tan tradicional fins al desgavell que es viu actualment a les aules. Jo vaig fregar a penes el sistema més autoritari on el castic físic, o el castic simplement eren la norma. No era inhabitual que algun company acabara d’esquena a la resta de companys amb els braços en creu. Escriure centenars de vegades una frase o una paraula eren una pràctica comuna i per als casos més difícils estava l'expulsió del centre. Els suspesos o la repetició eren vists com un gran problema per alumnes i família. Ara és t...

Bon dia. Què tal l’estiu? Ens saludem entre companys. La meua contestació ha sigut, bé... Realment puc dir que ha estat el no estiu. No he acabat de aturar i per això tinc aqueix regust de trobar-me novament amb un port de muntanya després de passar un de primera i un curt repetjó. Però no em puc queixar. Què dir en un entorn com el que tenim quan et reincorpores novament al teu lloc de treball i en al teu voltant sents la tenalla de la desocupació? En uns dies tindré novament l’aula plena de cares expectants. Alguns ja em coneixen, altres sabran qui sóc durant els pròxims nou mesos. En qualsevol cas i parafrasejant el títol de la pel·lícula. "Tot comença avui". Ser professor no és la ganga que molts suposen. Tenir l’energia mental i física per a enfrontar-se a una classe amb tota la seua complexitat és un repte anual davant el qual no es pot flaquejar. He vist per desgràcia molts companys que han sucumbit davant de la pressió i o bé acaben com un titella al...