El Montemayor d’Aiora
fotos Aiora semblava més menuda en el meu record, però pujant pels seus carrers veiem que era certament una petita capital de la Vall homònima amb tot allò necessari i a casa. El sol eixia per les serres d’Enguera i del Caroig amb les siluetes dels aerogeneradors com a flors minimalistes, diminutes en la seua distància. El castell, la seua silueta fosca, es destacava de la paleta de colors taronja, violeta i rosa d’un cel que cada vegada s’il·luminava als els primers rajos de l’alba. El disseny de la ruta ens va portar per camins i pistes forestals més per gust de caminar que per necessitat. El terme d’Aiora amb xicotetes ondulacions estava cobert de pins i matolls sobre una terra àrida que de tant en tant esdevenia camp de secà amb oliveres, ametlers i els arbres típics d’un clima continental més extrem que a la plana costanera. Finalment vam arribar a una senda que pujava fent ziga-zaga pel vessant nord del Montemayor. Es deixaven veure els gegantins aerogeneradors que rodaven a...