Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

fotos En unes poques setmanes he visitat tres vegades aquest magnífic cim que tant significa en els meus records. Ahir anava acompanyat amb la colla de jubilats que lluny ja de la tasca docent que un dia ens va unir en un mateix centre, ara fan un cant a la vida amb bon humor, bon menjar i bona beguda. La majoria ja havia pujat alguna vegada, per a un company era la primera impressió d’un paisatge que enamora i que ofereix oportunitats i combinacions sempre noves i diferents. . Després de visitar la meravellosa cava i tornar a la senda principal vam arribar a la plana que antecedeix l’última pujada cap al vèrtex geodèsic. Vam gaudir d'un dia meravellós tot i la boira — o gràcies a ella — que regnava sobre les dues valls que separa. És més les combinacions de vapors i fum obria clarianes enterbolides que quasi et feien pensar en els aterratges en un vol en el moment en què tot sembla un diorama o una maqueta de la realitat. Per la banda de la Vall d’Albaida vam veure pobles surant a...

  fotos Qui diga que coneix tots els racons de qualsevol muntanya està mentint o s’enganya a si mateix. Ara que he xafigat barrancs i tossals, crestalls i coves puc dir que sempre hi ha una penya llunyana, fora de senda, inaccessible i secreta on ningú no ha pujat encara o una collada on s’amaga un avenc que mai ha sigut descobert. Conec el Benicadell des que tenia dotze anys i he xafigat les seues sendes de ponent a llevant per l'obaga i la solana i encara continue descobrint nous racons encisadors. Vam desistir pujar des de Salem fa una setmana pel mal oratge i obstinats ho vam intentar repetir el passat dissabte. La Font del Poet, primera parada del nostre recorregut, està al fons del Barranc de la Canal, en una arbreda que havia omplit de fulles taronges amb la final de l’estiu. El paratge que podria ser bufó i discret queda ofegat sota un mur de pedra, asfalt i formigó on és la factoria d’embotellament de Salem. Vam prosseguir la caminada entrant breument pel poble pujan...

fotos Les rutes pel Benicadell són sempre especialment boniques. Mai em cansaré de l'espectacular visió del Regall o de l'eixuta cara sud d’aquesta muntanya emblemàtica. Ahir, dia de falles en moltes poblacions, vam triar la pau de l’obaga del Benicadell. L'alt mur de pedra que separa les valls d'Albaida i el Comtat ha sigut sempre una frontera natural entre el nord i el sud i, per aquest motiu, lloc de nombroses fortificacions. Els nombrosos brolladors que hi ha a prop també han permés la vida de persones des de la prehistòria i són nombrosos els signes de poblacions que des de temps immemorials han viscut sota la protecció del gran gegant de pedra. Ahir visitàrem el tossal de Carbonera, fita de termes entre Otos i Beniatjar, que alberga dos assentaments històrics. Des del final del carrer que fa d’eix vertebral de Beniatjar vam seguir per una pista cap a Otos fins a arribar al Barranc homònim que queda tancat pels dos costats per parets de colors ataronjats i formes a...