Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Irlanda

Illa Saltee. Dia D, hora H.

Imatge
Amb certa impaciència, acompanyada per una manifesta poca traça vam abordar la llanxa amb cabina per al patró i una superfície central on vam poder seure atapeïts com somorgollaires incubant els ous. Com al desembarcament de Normandia, havíem controlat amb certa ansietat l’estat de l’oratge. Totes les previsions indicaven que tindríem un matí assolellat i una vesprada enfosquida per l’arribada de pluges ponentines. El sol d’aquell matí era dolç i calm com una balada cèltica. La mar, tantes vegades traïdora en aquest punt de la costa, semblava acollir-nos com una mare amable i tranquil·la. Per la bocana del port ens vam anar endinsant en la mar deixant les petites edificacions de Kilmore Quay coronades per la seua capella a l’esquena. Per la proa es veia el perfil de les illes cada vegada més a prop i amb més nitidesa. La Saltee menuda és un espai protegit on no es pot desembarcar i la vam veure solitària i muda per la banda de bavor. Tan sols les pedres grises d’una vella casa, un esqu...

Isla Saltee. Día D, hora H.

Imatge
  Con cierta impaciencia, acompañada por una manifiesta poca maña, abordamos la lancha con cabina para el patrón y una superficie central donde nos pudimos sentar apretujados como araos incubando los huevos. Como en el desembarco de Normandía, habíamos controlado con cierta ansiedad el estado del tiempo. Todas las previsiones indicaban que tendríamos una mañana soleada y una tarde oscurecida por la llegada de lluvias por poniente. El sol de aquella mañana era dulce y calmo como una balada céltica. El mar, tantas veces traidor en este punto de la costa, parecía acogernos como una madre amable y tranquila. Por la bocana del puerto nos fuimos adentrando en el mar dejando las pequeñas edificaciones de Kilmore Quay coronadas por su capilla a las espaldas. Por la proa se veía el perfil de las islas cada vez más cerca y con más nitidez. La Saltee pequeña es un espacio protegido donde no se puede desembarcar y la vimos solitaria y muda por el lado de babor. Tan solo las piedras grises de...

Viaje a Irlanda del Nord (VI) Costa Nord d’Irlanda. II Galboly

Imatge
La següent visita va ser al despoblat de Galboly un lloc que una vegada va albergar fins a seixanta habitants en el seu dia i ara, des que va morir l’últim dels habitants el 2013, un frare de l’abadia cistercenca de Porglenone, està deshabitat. L’accés es fa per una porta metàl·lica que cal deixar tancada perquè un ramat d’ovelles està solt per les praderies dels voltants i la finca és privada. Tota la muntanya estava coberta d’un vellut verd amb colossals cudols de pedra grisa caiguts de dalt de la muntanya i ocasionalment arbres, alguns en grups compactes, altres solitaris amb formes turmentades pels vents. El paisatge amb el camí ondulat portant-nos creava racons i vistes abans tan estimats pels paisatgistes romàntics i realistes. El camp quedava dividit per tanques metàl·liques i murs de pedra seca. No hi havia conreus, sols praderies. La mar, d’un blau fosc ja mostrava el canvi de l’oratge. Al fons s’albiraven les badies i penya-segats de la costa irlandesa i, a l’altra banda de l...

Viaje a Irlanda del Norte (IV). Una boda española en Belfast.

Imatge
  En uno de los rincones de la zona de los pubs, casi una calle de pueblo escondido entre la selva urbanística de Belfast, un letrero luminoso afirma que hay siete tipos de lluvia en Belfast, la del lunes, la del martes y así hasta la del domingo. Belfast está casi a la misma latitud de Dinamarca y la climatología es siempre variable húmeda y fría. En las conversaciones en valenciano con Lucia, una amiga que vive en Irlanda y que quiere ser profesora en el País Valenciano y necesita saber hablarlo, siempre era invariable la conversación sobre el tiempo. En Belfast siempre era malo y siempre hacía frío. Lucia y Yeray son una pareja joven que se conocían desde que eran adolescentes y acabaron trabajando en diferentes lugares de la isla. Yeray llevaba viviendo el tiempo suficiente para tener el permiso de trabajo en regla. Lucia podía hacerlo en Dublín como ciudadana europea, pero desde el Brexit necesitaba visa para poder estar y trabajar de forma legal en Belfast que, como sabéis, y...

Dublin, cuando los indios se han hecho con el fuerte

Imatge
El verano en el norte, si es bendecido por el sol, es de colores hermosos y luz limpia. En el Trinity College la hierba aparecía de un verde exuberante que contrastaba con los solemnes edificios que rodean la plaza principal tras franquear la entrada. El campus, repleto de turistas, tiene en su belleza clásica el atractivo de los recintos universitarios anglosajones tantas veces visto en películas basadas en esta etapa educativa. Poco o nada parece importar que fuera el centro de formación intelectual de la antaño dominante clase social acomodada y protestante y que los católicos tuvieran su acceso prohibido, tanto por el propio centro como por la Iglesia Católica, que amenazaba con excomulgarlos dado el caso. En realidad parece que el asunto religioso se ha disuelto entre vapores europeos y que en la República la división entre católicos y protestantes ha pasado a ser un asunto menos candente y de menor orden si no fuera por la belicosa provincia norteña del Ulster. Dublín goza...