Auir, política de fets consumats

Els sons greus de la música canyera es propagaven com un sord batec entre l’esponjosa humitat de la vesprada. El flamant baret, acabat d’estrenar, de la platja de l’Auir ja albergava el públic indolent que abunda en discoteques. L’aparcament i el camí estaven replets de cotxes en el seu anar i venir a la platja. Si o si platja amb música t’agrade o no. La pau que es respirar fins ara ja s’acabat de moment. Els criteris de l’ajuntament per a ordenar l’espai eren clars, a saber, tot just entrar la zona per a discotequers, els següents cap al nord els gossos i, ja els últims, els nudistes.

La passarel·la que començara a ser construïda al principi de l’estiu estava ja repleta de caminants, corredors o inclús bicicletes. Els cartells que alliçonaven sobre la prohibició d’accedir a la duna eren ignorats per algun propietari de gos que patejava els cims despreocupadament.

L’espai, rabeig de tranquil·litat nou mesos a l’any, pateix ja les conseqüències de la nefasta política de l’ajuntament de Gandia. La intenció és clara. Hi ha una mena de colonització gradual de l’espai en què primer s’acostuma a la gent a ira a ballar en una zona de de protecció especial a qualsevol hora del dia. Amb aqueixa excusa, i atès que va gent, s’obrin més camins i es fan més aparcaments i com més s’atrauen més es justifica violar l’entorn. Com a segona punta de llança s’obri una passarel·la que va de Gandia a Xeraco com si, tota la vida ha ocorregut, els turistes no pogueren anar caminant per la vora del mar, més sa i més segur per a la vida animal i vegetal de les marjals. Una multitud va i ve per la nova via aliena a les conseqüències.

L’any que ve ja pretenen una passarel·la elevada que, més enllà de crear corrents d’aire que deformaran el cordó dunar, taparà les vistes des de la platja i allunyarà els animals. L’estratègia de colonització és clara.

La política del govern municipal no és cap novetat. Amb l’empar dels vots El Govern de l’Estat d’Israel va enviant colons a àrees de Palestina per a què es creen nous assentaments. Una vegada en el lloc expulsen els habitants, urbanitzen la zona i amb el temps, fets consumats, manifesten sense pudor que no van a abandonar-la. Putin, també elegit pels vots a Rússia, va enviar soldats sense distintius a zones de Crimea i una vegada ocupada amb ajuda dels partidaris locals li la va arrabassar a Ucraïna. Ara està enviant "combois d’ajuda humanitària" creuant sense pudor les fronteres reconegudes internacionalment. Hitler amb l’excusa dels Sudets va ocupar Checoslovàquia sense pudor i en la seua arrogància va ocupar Polònia apostant a cavall guanyador. En aquest cas va provocar una guerra de terribles conseqüències. Si parlem d’aquesta zona podem recordar l’alcalde de Pego que va ser empresonat per botar-se a la torera les lleis que regien el Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva. Fets consumats. Unes vegades s'ixen amb la seua però altres, no oblidem, acaben pagant pels seus actes.

És típic d’una mentalitat autoritària aquest tipus de política. L’ajuntament de Gandia té uns interessos molt clars i una meta que és la d’acabar amb la platja de l’Auir tal com la coneixem. Davant de l’arribada de les eleccions cal posar tantes piques a Flandes com siga possible. No importa la ruïna de l’erari municipal. Hi ha diners per a passarel·les. No importen les zones de protecció especial de 500 metres en la contornada de la zona protegida de les marjals o el riu Vaca. No importen els drets dels animals que van quedant arraconats i sense espais per a sobreviure i procrear com van fer durant milers d’anys. No importem els ciutadans de la comarca que no ens agrada com es va fer la platja ni la massificació que pareix un rusc d’apartaments o una manifestació en la platja. No importa acabar amb aqueix paisatge que el sentim el nostre perquè és part de la nostra vida. Crec que l’ajuntament és part, per xicoteta que siga, d’aquesta política global que està provocant la sisena extinció en massa de la vida en la Terra, són part, d’aqueix canvi climàtic que està fonent els pols i és aprofitat per a espletar més les bosses de petroli i barallar pel domini de la ruta del Nord. La política de prioritats està a espletar fins a l’esgotament cada tros de terra, de planta, d’animal o de recurs que tingueren per a fer més i més negoci. És, sens dubte, una política de fets consumats que està donant els seus fruits si és que no decidim ser els imbècils útils, les comparses que callen i voten. Cal mullar-se o caldrà parlar del fet consumat d’haver perdut l’últim espai de paisatge primigeni que queda en la nostra platges.