Construint la realitat

Si una cosa bona té l’estiu, és la disponibilitat i temps lliure per a llegir. Abans era més de ficció però ja fa uns anys que em decante pels assajos. Estic llegint un parell de llibres sobre el conflicte ucraïnés (Ucrania el camino para la guerra, d’Alejandro López i Rusia frente a Ucrania de Carlos Taibo) després de mesos informant-me per la premsa i pels excel·lents reportatges emesos per la cadena francoalemanya ARTE. Certament els mitjans de comunicació occidentals donen una visió esbiaixada del conflicte presentant-nos una pel·lícula on els ucraïnesos són els bons i els russos són els dolents. Ens presenten un president Zelensky heroi i valent i un Putin boig, descripcions les dues sense cap matís.

Tot i que tinc clar que Rússia ha trencat l'statu quo precedent amb una invasió sense cap mena de dubte inacceptable i que la víctima ací és Ucraïna i els ucraïnesos, veig en els llibres una sèrie de precedents que et fan entendre millor la situació actual vistos els precedents històrics remots i recents. Poc es diu que Zelensky va gaudir en la seua elecció del suport d’un oligarca que havia finançat en el passat milícies nacionalistes d’ideologia feixista. No es parla molt tampoc de la frustració de Rússia davant del que considera el seu espai fronterer poc respectat pels països occidentals després de dècades de política conciliadora per la seua part. En fi, per no dir més ara entenc millor perquè una zona d'Ucraïna desitja allunyar-se de Kíev. Realment, vistos tots els factors, resulta molt més difícil analitzar el conflicte des d'una visió de bons i dolents. Tot i que jo tinc clar que la víctima és ací Ucraïna davant d’una guerra total portada endavant pels russos.

Fa un parell de dies la meua filla em va contar una discussió que van tindre a la colla d’amics. Un d’ells afirmava que a partir de la llei del “sols sí és sí” (oficialment “Proyecto de Ley Orgánica de Garantía Integral de la Libertad Sexual”) calia signar un contracte per a mantindré relacions sexuals. La meua filla, prudent, va dir que no li semblava una notícia real, però que ho hauria d’esbrinar. No va tardar en trobar una pàgina de “fact checking” (comprovació de fets) per a veure que és una mentida que circula per les xarxes des de 2018. El cas és que una xica li ho va passar a l’amic que ho va donar per bo sense més comprovació. És clarament allò que es diuen “bombolles d’opinió”, es a dir, grups de persones que comparteixen una ideologia i accepten totes les noticies que reforcen el seu ideari com a bones. La cosa no seria greu si es prengueren la molèstia de buscar fonts d’informació fiables i arribaren a conclusions ideològiques fonamentades amb fets comprovats. Malauradament cada vegada més i més gent difon via whatsapp, facebook, twitter o altres xarxes socials sense dedicar-li uns minuts a comprovar la veracitat d’allò que envien.

És un fenomen molt greu. Donald Trump sembla que vol presentar-se a les eleccions i si no és ell, hi són dos candidats més de la seua forma de pensar. El republicanisme americà està en mans de polítics conspiracionistes que donen suport a un frau electoral que mai va existir i sembla que un gran nombre de votants han donat per bona la versió veient amb bons ulls la invasió del Congrés dels Estats Units el qual va ser clarament un intent de colp d’estat participat pel polític de la grenya rossa. També ací els fets són cabuts. Donald Trump va ser un empresari nefast, un manipulador de la justícia, un profitós que amagava els comptes a hisenda i moltes coses més. No ho dic jo, està en els llibres que els seus seguidors no volen llegir. Si faltava poc, els mitjans de comunicació van encetar un procés de concentració de la propietat en mans de grups poderosos que els utilitzen com a eines de manipulació de la política. Trobar fonts fiables és un procés que exigeix temps i lectura. Twitter amb els seus missatges condensats són com a molt la font d’informació (o desinformació) de molts.

Sempre he vist que el que passa als Estats Units acaba arribant-nos ací. Quan va eixir Trump tots ens pensàvem que això ací no passava. Com podreu veure eixe tipus de política populista de missatge de guerrilla curt, atractiu i ben vestit amb una bandera és el que va calant entre moltes persones que han abandonat la lectura i la reflexió. Georges Orwel, altra vegada, va captar perfectament en el seu llibre “1984” la promoció per part del poder d’un llenguatge simplificat, d’una història esporgada i un control tecnològic dels missatges que ens arriben.

Ja ho tenim ací.