El papa i la rabosa

Fa una estoneta, he vist un vídeo publicat en xarxes socials. Uns motoristes de muntanya, als quals he de dir tinc una mica d'antipatia perquè destrossen les sendes tradicionals, veuen una rabosa atrapada en una trampa i se les arreglen per a soltar-la. És una actuació bonica, en la qual s'arrisquen a un mos de l'animal per alliberar-lo d'una mort segura. Òbviament són els herois de la història. Les persones no són bones o dolentes pel fet de ser senderistes o motoristes i ràpidament l'antipatia es transforma en simpatia per la seua acció. De fet tots tenim la possibilitat de fer el que la nostra ètica o el nostre cor ens diu que fem.

Em deia el meu amic Jesús que ell era caçador de xiquet, que matava pardalets amb escopeta de balins fins que un dia va comprendre que més enllà d'acabar amb la seua vida, podia gaudir de la seua bellesa estudiant-los i fotografiant-los. Es va convertir en caçador de vida i no en assassí d'essers vius.

Ahir el Jordi Èvole li va fer una entrevista al Papa Francesc. El dirigent de l'Església Catòlica va dir coses que haurien de fer pensar a més d'un dels seus seguidors. Potser no sempre va dir el que una ment progressista voldria sentir, però ell és qui és i representa un pensament tan digne com el que més. Pots compartir o no la seua doctrina, però finalment és un referent moral per a una gran part de la humanitat.

Tornem a la mateixa qüestió. Si en ser cristià les normes són clares, en deu manaments es pot resumir molt bé la doctrina, perquè tan poca gent que es considera com a tal fa cas omís? Ací tenim a molta gent que porta el pas de la Mare de Déu el dia de la processó i la resta de l'any fa el que vol amb la seua moral.

No és nou. Ja en el Nou Testament Jesús criticava als fariseus per donar almoina i fer sonar la trompeta.

Una postura moral front al patiment dels altres és necessària i sentir al Papa Francesc, almenys, et reconcilia amb els valors morals d'empatia que aquesta societat corrupta ha perdut.

No es tracta ja tant d'anar o no al cel. Es tracta del valor del cor d'una persona. Finalment salvar a una rabosa és el principi de salvar una vida i, si ho fem amb un animal, l'hauríem de fer molt més amb una persona.

Què ens fa sentir millor, matar una vida o salvar-la? Aquesta és la mesura del nostre cor.