La festa de graduació

"Amb molt afecte els meus alumnes acabats de graduar" Era a finals de la tardor del 1983. El dia era gris a Munic, justament en la placeta que queda darrere de la porta de l’Isar o Isartor, com se la coneix allí. Acompanyat de la professora d’economia Christa Künneke, una de les dues germanes que m’havien convidat a conèixer Alemanya, vam entrar en el que havia sigut el seu centre de treball durant molts anys. Crec que tenia gust de mostrar-m’ho tant com de tornar a un lloc que li era tan familiar. Els que havien estat els seus companys, amb molt d’afecte, ens van fer passar i en la sala de professors, amb finestrals que dominaven la plaça. La seua tassa de cafè amb el seu nom seguia amb totes les altres. Era un gest afectuós que simbolitzava qui va ser i la consideració que encara mereixia. És curiós que jo la vaig conèixer justament perquè la meua tia alemanya, Hildegard, havia sigut alumna d’aqueixa escola. Crec que conec eixa sensació estranya de tornada ...