Dia de la Mare de Déu del Carme 2024. Festa marinera per excel·lència que se celebra amb tradicionals processons d’embarcacions portant la imatge acompanyada d’un seguici de convidats a navegar pels patrons de les barques. Feia un grapat d’anys que jo no veia la que es fa al Grau de Gandia. Jo diria que ha baixat el nombre d’espectadors, però ho dic així a cop d’ull sense tindre més referència.
Pense que notes el pas dels anys en aquestes repeticions de les festes que ja observes amb una certa distància emocional que no hi havia als primers anys de vida. Aleshores tot semblava especial, diferent, conferit d’una aura meravellosa que tot ho impregnava. Eren els huitanta quan jo era socorrista a la platja de Gandia i tenia relació amb molts companys del barri portuari. Mon pare tenia amics pescadors professionals i moltes de les barques que veia les associava amb ells.
Sempre ha sigut bonic l’espectacle d’una flota d’embarcacions eixint del port a la posta de sol més enllà del que suposa la celebració religiosa. Moltes de les celebracions van relacionades amb els elements i ací la terrible mar és l’escenari d’un ritual on es demana la benedicció de la Mare de Déu, en realitat en plural perquè van desfilar la Mare de Déu del Carme i la Mare de Déu Blanqueta, en les dues formes que adopta la mateixa figura religiosa. Els mariners saben bé del perill d’una mar que de vegades es mostra amable i altres és un monstre terrible que trau les seues urpes i s’emporta al seu si homes i embarcacions. Demanar la protecció és comú a moltes cultures, tal com fan els miners de Bolívia al deu de l’inframon.
El catolicisme, estés per tota Llatinoamèrica s’ha adaptat a les diferents cultures i una vegada vaig poder veure a Cochabamba les representacions que allà fan amb ballarines i dimonis tal dia com hui.
Van passant els anys. Ahir vam aprofitar l'avinentesa per a traure a passejar a les gossetes i entretindre a la meua sogra que és ara per ara un xiquet que res entén. Gaudeix de l'experiència en el present sense entendre realment el que veu i oblida al cap de pocs minuts el que ha vist. Per a ella ja no hi ha passat més enllà de records barrejats amb la creativitat d’una ment malalta. Des del braç del port veiem com la flota va eixir doblant pel far, fent una volta per mar oberta i tornant a la dàrsena. Jo vaig aprofitar per a fer el reportatge que us mostre.
Veureu que la majoria de les embarcacions són de particulars que tenen una barca, un iot o un veler. De les grans barques de pesca van quedant menys. Pescar és cada vegada més difícil. D’any a anys percebem petits detalls que mostren els canvis socials, climàtics i econòmics. Mai ens podem banyar en el mateix riu dues vegades. Ja ho va dir Heràclit. Mai serà la mateixa processó, encara que per a mi és una repetició que ja no causa aquella sorpresa dels primers anys de la vida.
Comentarios
Publicar un comentario