Apicultors per un dia

fotos

No sé si heu vist la sèrie, ara de moda, de “El joc del calamar”. En ella els guardians de les instal·lacions de jocs van amb una granota de color roig i la cara tapada. Bé, un aspecte paregut teníem nosaltres vestits com a apicultors en la visita guiada que vam fer als ruscos de la família Server Morató de l’Atzúvia.

A la mare i als fills Rosa i Álvaro se’ls notava nerviosos amb la visita dels forasters, però en el bon sentit: nerviós com un sinònim d'il·lusionat amb el seu nou projecte com a professionals de l’apicultura. Meleca, l'empresa de producció de mel, ha encetat unes visites per a donar a conéixer la seua feina a tots aquells que sols l’hem vista en documentals a la televisió.

El seu local, el baix de sa casa, té una enorme abella pintada a la porta que deixa clar l’activitat de la família. Amb ben merescut orgull una foto del iaio penja de la paret. Ells ja van per la tercera generació d’apicultors i es nota l’arribada de la sang jove amb ganes d’innovar però amb la passió transmesa pels pares.

En una estona ens van ajudar a posar-nos les granotes blanques amb un barret semblant al d’un soldat anglés de la primera guerra mundial del qual penja una xarxa. Ens van fer la formació oportuna per a participar en l’activitat sense riscos no deixant ni un badallet on poguera entrar cap abella. Riallers pel comboi vam pujar a un cotxe i una furgoneta amb els quals ens vam traslladar a la Vall de Gallinera. El dia era d’eixos amb la llum suau de la tardor que ompli de color el paisatge de blaus i verds. En un bancal aïllat estaven els ruscos alineats. Segons ens va explicar Álvaro, el dia era l'apropiat per a fer l’activitat perquè les abelles tenen un humor canviant segons l’oratge.

En un tres i no res van encendre les eines de fer fum i l’ambient es va omplir d’una boirina blanca producte de la cremació de restes de fabricació d’oli i romer. Les abelles van eixir furioses dels seus amagatalls intentant que deixaren tranquil el seu rusc. La sensació, en un principi, és inquietant però al cap de poc estàs fet a sentir-les per totes les bandes. Rosa i Álvaro posaven molta passió en explicar-ho tot. Ens van mostrar l’abellot, la reina, les obreres en un compacte muntó d’éssers peluts i diminuts que semblaven s’apilonaven en muntons compactes de vida en moviment. Les abelles anaven a la saga de la càmera. Sembla que el color negre els atrau i per això costava fer les fotos amb tants animalets per davant.

El negoci de l’apicultura, mitjà de vida transhumant, porta a aquesta família per totes les terres de la península amb el fi d'obtindre els sabors particulars de la mel i donar als eixams les millors primaveres de flors de cada lloc. Es notava que parlaven més d’animals familiars que d'insectes anònims. Aquesta tercera generació ho té complicat amb el canvi climàtic i la crisi mundial de les abelles. La producció ha anat minvant i el que era una bona forma de viure hui és un negoci cada vegada més complicat. Cal anar pensant en noves formes de vendre els productes que tenen, no sols mel i per això tenen obert un establiment on es nota que van intentant trobar una personalitat pròpia per a un producte fet a casa i per una família.

Algunes abelles persistents ens van seguir encara al cotxe, però amb les finestres obertes vam aconseguir que quedaren enrere.

Vam continuar la visita veient la maquinària per a filtrar i envasar el producte. Desvanits la família Server ens van oferir pomes torrades i sobrassada amb mel.

Cal dir que és una excel·lent forma de passar un bon diumenge, conéixer una forma de vida que es remunta als primers moments de la humanitat i que lluita per mantindre's en un món tan complicat com és l’actual.