La Batalla del Tossal de les Botes

Amb la calor que fa i jo que vaig decidir pujar fa uns dies a les dues casetes en ruïna que sempre veig des de la carretera de camí al treball. No és un camí llarg, però tot i indicat, està mig perdut. Les casetes, que en la distància es veuen com les típiques de parra i terrassa on seure i gaudir de la vista, són poc més que quatre parets, grafitis desmanegats i matossar per tot arreu. Sec i mire el paisatge d’horta. Veig el polígon industrial de Palma i el Tossal de les Botes. Recorde dels llibres d’història que ací va tindre lloc la batalla dels agermanats contra les tropes dels senyors feudals i la seua cavalleria.

Els agermanats venien aquell estiu del 1521 del Castell de Xàtiva. En arribar a la Safor van fer parada i fonda prop del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. A Ròtova es van acarnissar amb el poble i les propietats de Ximén Peris de Figuerola, un dels enemics assenyalats dels agermanats. Els senyors aguaitaven a les proximitats de l’assut del Vernissa, prop d’on jo estava aquest estiu del 2019.
Allà dalt del meu mirador privilegiat veia el lloc on el 25 de juliol del 1525 els agermanats van infligint una humiliant derrota a les tropes, moltes d’elles mercenàries, dels senyors. Les tropes de Vicent Peris es van trobar amb les dels senyors feudals que, a ritme de tabal, arribaren al Pla del Vernissa, sota un dels contraforts de la Serra Falconera el qual hui està marcat amb una creu blanca. Els senyors van fer ús de l’artilleria, els agermanats amb escopetes els van fer front. Molts d’ells atacaren i espantaren els cavalls tirant pedres des del vessant del tossal on no podia arribar la cavalleria. En veure els mercenaris desl senyors que la cosa no anava bé van eixir per cames, els primers els manxecs i els de Requena. Els musulmans, aliats dels senyors van fugir, però, en aquests cas, cap a les seues cases i alqueries per a defendre les seues propietats i els familiars.

Més de mil persones, cavallers i les seues famílies, fugiren al galop al port de Dénia. Entre ells un xiquet de nom Francesc de Borja, que arribaria a ser duc, virrei de Catalunya i uns dels més destacats Jesuites. Gandia va quedar desemparada i es va produir un saqueig que va afectar fins als edificis religiosos. Van haver-hi violacions de moltes dones. Als pobres musulmans que es van refugiar en un nombre de 4000 a Vilallonga els van batejar a granerades amb aigua presa de les séquies.
Torne a l’estiu del 2019. Tenim sort d’haver viscut una època de pau on no hem vist aquesta violència terrible. Herois, vilans? La història no és amable tot i que el meu carrer porta el nom de “Germanies”.
Deixe el tossal i torne a casa a surar una estona en les aigües de la piscina, els crits de la batalla ressonen al meu cap.