Primers signes de la tempesta

Ahir vaig gaudir d'una jornada meravellosa entre la marjal i la platja que hui us porte amb fotos dels núvols gegants i dels animals.

Era aquesta vesprada final d'estiu on encara el sol llueix amb força però on el mal temps, a punt d'arribar, s'albira amb núvols carregats d'aigua i electricitat que arriben a la costa.

Els valencians som gent que hem de conviure amb una meteorologia boja de grans èpoques de dolça pau i tempestes de rauxa i aigua. Bollirà la mar com una cassola que deia Ausiàs March, en el meu país la pluja no sap ploure, afirmava Raimon. La veritat és que de vegades l'oratge és atemoridor, com és el cas d'aquests dies. Amb la filosofia aquesta de meninfot, amb la qual tant combreguem els valencians, diem "si plou, la deixarem caure", però realment és que poc podem fer davant d'aquests fenòmens espectaculars que poden tornar-se contra la vida de les persones i el nostre entorn.

Els que ja tenim anys solem recordar inundacions, riuades, tempestes i altres fenòmens que ens han acompanyat la nostra vida i que han causat la mort de persones. Un artista no pot deixar de veure aquest fenomen terrible com un moment inspirador, que ho és, amb aquestes imatges que ens mostren la fràgil natura humana que mira extasiada la força de la natura entre l'admiració i el temor.

Vesprada de passejos en la platja. La gent va i ve per la vora de la mar. El sol entra com un ganivet de gaidó ferint amb rajos d'or la pell bruna de l'estiu. Falta poc perquè arribe l'aigua. La lluna riu, allà dalt, burlant-se d'una humanitat cega de vanitat. Els animals nerviosos fugen cavalcant el front de la tempesta: flamencs, àguiles, soliguers i garses escapen del núvol. Un corriol, jovenet, un capoll dels nius d'aquest anys juga desvergonyit davant de la nostra càmera. Haurà d'afrontar a la nit tempestes amb vents huracanats? Sobreviurà?

La natura és immensa, bonica, terrible. No podem més que gaudir d'aquesta gelada magnificència que pot decidir que no siguem més que una fulla al vent de la vinent tardor. Queda lluny dels nostres poders d'aprenent de mac controlar aquest cavall desbocat.