La neutralitat i la docència

Llig en el diari La Vanguardia un article en la que es mostra que una enquesta diu que set de cada deu docents pensen que s'ha de parlar del "Procés" en les aules.

És difícil, de vegades, evitar parlar dins de les aules dels temes que preocupen a una societat. No sols dic del "Procés", com passa a Catalunya, sinó de l'avortament, la immigració, el feminisme, el canvi climàtic, etc., etc. És complicat i, a més a més, fer-ho des de la postura del professional i no del particular.

Crec que la funció de les aules és també la d'inculcar comportaments i hàbits democràtics com ara el respecte, el debat, la política com eina digna de gestionar "la polis" o la comprensió dels drets humans entre altres temes que ens afecten com a societat.

El docent ha d'intentar explicar, com a part de la transversalitat de la seua matèria, els posicionaments socials diversos sense convertir una classe en un míting i sense adoctrinar, ni abusar tampoc del temps que es dedica al tema. Com es fa això?

Des del meu punt de vista, si vols expressar la teua opinió, ha de ser des del respecte i la humilitat. Ho has de fer com un més, i no aprofitant l'autoritat que tenim enfront dels alumnes perquè, en eixe cas, ultrapassem la línia de l'adoctrinament. Hem de fer totes les precisions sobre les postures personals afegint frases com "jo pense", "i aquesta és la meua opinió personal", etc. No hem mai de monopolitzar la classe perquè molts xiquets callen per la pressió del medi, molt més si el professor es manifesta clarament en un sentit o l'altre. Per altra banda també és funció nostra ser moderadors del debat introduint matisos o precisions que cal afegir al debat.

El que és cert és que és difícil fer un discurs neutral en determinats moments i davant d'evidències històriques o científiques que volen ser rebatudes per alumnes determinats. Sols cal parlar de la Teoria de l'Evolució i els cristians evangèlics o els testimonis de Jehovà solen fer una oposició militant. Pense que cal evitar ofendre els posicionaments polítics o religiosos dels alumnes i les seues famílies sempre que siguen democràtics, legítims i pacífics per més que pensem que uns tenen més raó que els altres. En canvi, si hi ha una veritat científica o comprovable històricament defendre-la amb respecte però amb determinació. En aquest sentit si parlem, per exemple, de l'evolució aportar les pertinents proves científiques o si parlem del genocidi dels jueus en la segona Guerra Mundial arguments i proves històriques.

En cas de dubte, de pensar que no saps fer-ho o que no vols arriscar, està aquest 30% que no gossa comentar determinats temes. Bé, és una postura, però també renunciem a ensenyar democràcia als nostres xiquets donant una sensació asèptica que no és real i faltant a les tasques que tenim com educadors, no sols de la nostra matèria sinó de la mateixa convivència en societat en la qual, en uns anys, es veuran com a joves adults.

Pense que amb professionalitat, i sense deixar-se portar per la pròpia ideologia, tan digna com la que més, es pot informar de com són les postures socials al voltant d'un tema de debat. Fins i tot fent tu mateix d'advocat del diable ( i manifestant-ho així als alumnes) posant algun argument contrari a les teues idees per tal que es facen una idea cabal de la complexitat de la societat i no sols d'un punt de vista si és que aquest no apareix de manera natural. 

L'altre dia parlàvem a tutoria, per exemple, de la indumentària i com han de vindre vestits a classe. Comparaven així el cas de Torrevella i una alumna amb roba molt explícita segons el centre amb una musulmana i el mocador a un altre de València, un alumne amb gorra dins la classe, com va ocòrrer fa uns anys al nostre centre o el mateix professor i la seua formalitat en la vestimenta. Mostrant la complexitat del problema, almenys, es permeta l'alumne construir una idea sobre ell mateix i la seua forma de veure el món.

Fora de les aules, lluny ja de la funció docent, com a ciutadans que som, tenim el dret (i el deure) de manifestar-nos lliurement segons les normes democràtiques i amb la nostra pròpia ideologia. Dins de les aules hem de ser professionals de l'ensenyament.