El Titanic ecològic
Fa uns anys, crec
recordar, va ser Saramago, qui arran d'una nevada excepcional que havia
bloquejat les entrades a Madrid va recordar, front a les crítiques per la
insuficient quantitat de llevaneus, que no estem en condicions de guanyar-li
sempre la partida a la Naturalesa.
Estem en un món
on un càncer es pot operar o tractar, anem a l'altra punta del món en unes
hores, obrim muntanyes o enviem naus a l'espai. Tendim a pensar que no hi ha
problema que se'ns resistisca ni que ens vinga gran.
A voltes amb
l'incendi sent tot tipus de comentaris. Si en el futbol sembla que cadascun
porta un entrenador dins, en aquest cas sembla que tots som tècnics forestals,
enginyers, pilots i bombers a partir dels comentaris d'un i un altre signe. Si
a més li vam sumar el biaix polític les filies i les fòbies es manifesten amb aquesta
agressivitat tan freqüent en xarxes socials i que tenalla la convivència
amable.
Jo, reconec, no
tinc més que una idea general d'aquestes coses segons he llegit i per l'experiència
del senderista que coneix tots aquests paisatges ara pastura de les flames. Al
meu entendre estem ja parlant més d'un problema d'origen i conseqüències
globals que no locals exclusivament com va ser en el passat.
En unes poques
dècades hem passat d'una convivència reglada amb la naturalesa a un estil de
nou ric que ara ens passa factura.
Per a començar
partim del fet indiscutible que el foc ha sigut i és part de l'equació dels
boscos mediterranis. Hi ha plantes, com les palmeres, que resisteixen els
incendis, unes altres que els aprofiten per a disseminar les llavors i, el que
és més inquietant, plantes que estan dissenyades per a cremar amb facilitat i brostar
les primeres prenent avantatge front d'altres espècies. Per experiència sabem
que una muntanya cremada més prompte o més tard es regenerarà, si no amb arbres
si amb un altre tipus de vegetació.
Si sabíem que hi
ha incendis, llavors perquè es van repoblar les muntanyes amb pins? Pel seu
interès econòmic? Si mai havíem edificat dins d'un bosc, perquè de sobte omplim
les muntanyes de cases amb arbres envoltant totes les parcel·les? Ens vam
creure el somni del rei al seu castell i molts van fer el negoci omplint espais
naturals de cases? No hi ha més que veure zones com Calp, Monte Pego o la
urbanització Panorama d'Oliva per a pensar que és una loteria que un dia o un
altre afectarà eixes zones i vindran els laments. En l'ocupació tradicional de
les muntanyes els edificis sempre estaven separats amb un perímetre prou ampli
de les zones poblades d’arbres. No és el cas.
Si visitem zones
com les Covatelles o la Serra del Monduver podrem veure com el que van ser
bancals amb ametlers, oliveres o garroferes ara són pinedes denses o zones de
vegetació baixa que crema amb facilitat. Qualsevol espurna o descuit fa cremar
aquestes zones com va ocórrer en el xicotet incendi que fa uns dies va prendre
en el Monduver i que per la seua escassa repercussió va passar desapercebut. Aquella
nit va haver-hi molt de moviment de visitants per a veure l'eclipsi de lluna.
En una zona que es pot accedir amb vehicles qui sap si una mínima espurna d'un
tub d'escapament o un cigarret o qui sap van poder ser els causants.
I finalment, però
sense completar les múltiples causes possibles, el canvi climàtic que ens està
portant a fenòmens més violents. Calor extrema al maig, 40 graus quan l'incendi
de Pego, tempestes seques amb aparell elèctric, sequera des de fa anys que ha
buidat els aqüífers de moltes fonts de muntanya que hui dia només són un record
del que van ser. A nivell global huracans fora de temps i de violència extrema,
les capa de gel de les zones polars que es fonen a gran velocitat.
Parlem i parlem
de tancar la ferida, de quantitat de mitjans, helicòpters, avions o personal,
d'estratègies per a apagar-lo, però oblidem quan complexa pot ser la gestió del
foc en una naturalesa que hem tornat boja. La realitat és que tenim més massa
forestal que la que hem tingut en molt de temps. Les fotos històriques ens
mostren muntanyes pelades on hui hi ha zones arbrades. Hi ha científics que
diuen que l'excés de CO2 les plantes ho estan transformant a força de créixer
més i més. En l'Amazones han augmentat el seu volum absorbint molt del CO2
fòssil que llancem pels tubs d'escapament. Falta que puge la temperatura una
mica més i tindrem en la major reserva arbòria del planeta els incendis que ja
s'estan produint en zones properes al cercle polar àrtic.
Els canvis s'han
de produir a tots els nivells. No es tracta de "enviar aturats a netejar
les muntanyes" com diu gent amb més ingenuïtat que sentit comú.
Probablement una política de gestió de les muntanyes portaria a millor actuacions en cas
d'incendi, però a la llarga serà només posar pegats a una via d'aigua que ens
està portant a extrems mai vistos en la història de la humanitat i només comparables
a grans canvis climàtics anteriors a la nostra espècie.
Veient polítics
que tindrien el poder de canviar les coses com Trump negant la major, veient
l'evolució de la població humana, el nostre estil de vida i mil i un factors no
sóc optimista. Açò no és més que el principi.
I no vull deixar de dir que cal que fem més els de baix i els de dalt. Açò o és tasca de tots o de ningú
Comentarios
Publicar un comentario