El Titanic ecològic





Fa uns anys, crec recordar, va ser Saramago, qui arran d'una nevada excepcional que havia bloquejat les entrades a Madrid va recordar, front a les crítiques per la insuficient quantitat de llevaneus, que no estem en condicions de guanyar-li sempre la partida a la Naturalesa.

Estem en un món on un càncer es pot operar o tractar, anem a l'altra punta del món en unes hores, obrim muntanyes o enviem naus a l'espai. Tendim a pensar que no hi ha problema que se'ns resistisca ni que ens vinga gran.

A voltes amb l'incendi sent tot tipus de comentaris. Si en el futbol sembla que cadascun porta un entrenador dins, en aquest cas sembla que tots som tècnics forestals, enginyers, pilots i bombers a partir dels comentaris d'un i un altre signe. Si a més li vam sumar el biaix polític les filies i les fòbies es manifesten amb aquesta agressivitat tan freqüent en xarxes socials i que tenalla la convivència amable.

Jo, reconec, no tinc més que una idea general d'aquestes coses segons he llegit i per l'experiència del senderista que coneix tots aquests paisatges ara pastura de les flames. Al meu entendre estem ja parlant més d'un problema d'origen i conseqüències globals que no locals exclusivament com va ser en el passat.

En unes poques dècades hem passat d'una convivència reglada amb la naturalesa a un estil de nou ric que ara ens passa factura.

Per a començar partim del fet indiscutible que el foc ha sigut i és part de l'equació dels boscos mediterranis. Hi ha plantes, com les palmeres, que resisteixen els incendis, unes altres que els aprofiten per a disseminar les llavors i, el que és més inquietant, plantes que estan dissenyades per a cremar amb facilitat i brostar les primeres prenent avantatge front d'altres espècies. Per experiència sabem que una muntanya cremada més prompte o més tard es regenerarà, si no amb arbres si amb un altre tipus de vegetació.

Si sabíem que hi ha incendis, llavors perquè es van repoblar les muntanyes amb pins? Pel seu interès econòmic? Si mai havíem edificat dins d'un bosc, perquè de sobte omplim les muntanyes de cases amb arbres envoltant totes les parcel·les? Ens vam creure el somni del rei al seu castell i molts van fer el negoci omplint espais naturals de cases? No hi ha més que veure zones com Calp, Monte Pego o la urbanització Panorama d'Oliva per a pensar que és una loteria que un dia o un altre afectarà eixes zones i vindran els laments. En l'ocupació tradicional de les muntanyes els edificis sempre estaven separats amb un perímetre prou ampli de les zones poblades d’arbres. No és el cas.

Si visitem zones com les Covatelles o la Serra del Monduver podrem veure com el que van ser bancals amb ametlers, oliveres o garroferes ara són pinedes denses o zones de vegetació baixa que crema amb facilitat. Qualsevol espurna o descuit fa cremar aquestes zones com va ocórrer en el xicotet incendi que fa uns dies va prendre en el Monduver i que per la seua escassa repercussió va passar desapercebut. Aquella nit va haver-hi molt de moviment de visitants per a veure l'eclipsi de lluna. En una zona que es pot accedir amb vehicles qui sap si una mínima espurna d'un tub d'escapament o un cigarret o qui sap van poder ser els causants.

I finalment, però sense completar les múltiples causes possibles, el canvi climàtic que ens està portant a fenòmens més violents. Calor extrema al maig, 40 graus quan l'incendi de Pego, tempestes seques amb aparell elèctric, sequera des de fa anys que ha buidat els aqüífers de moltes fonts de muntanya que hui dia només són un record del que van ser. A nivell global huracans fora de temps i de violència extrema, les capa de gel de les zones polars que es fonen a gran velocitat.

Parlem i parlem de tancar la ferida, de quantitat de mitjans, helicòpters, avions o personal, d'estratègies per a apagar-lo, però oblidem quan complexa pot ser la gestió del foc en una naturalesa que hem tornat boja. La realitat és que tenim més massa forestal que la que hem tingut en molt de temps. Les fotos històriques ens mostren muntanyes pelades on hui hi ha zones arbrades. Hi ha científics que diuen que l'excés de CO2 les plantes ho estan transformant a força de créixer més i més. En l'Amazones han augmentat el seu volum absorbint molt del CO2 fòssil que llancem pels tubs d'escapament. Falta que puge la temperatura una mica més i tindrem en la major reserva arbòria del planeta els incendis que ja s'estan produint en zones properes al cercle polar àrtic.

Els canvis s'han de produir a tots els nivells. No es tracta de "enviar aturats a netejar les muntanyes" com diu gent amb més ingenuïtat que sentit comú. Probablement una política de gestió de les muntanyes  portaria a millor actuacions en cas d'incendi, però a la llarga serà només posar pegats a una via d'aigua que ens està portant a extrems mai vistos en la història de la humanitat i només comparables a grans canvis climàtics anteriors a la nostra espècie.


Veient polítics que tindrien el poder de canviar les coses com Trump negant la major, veient l'evolució de la població humana, el nostre estil de vida i mil i un factors no sóc optimista. Açò no és més que el principi. 

I no vull deixar de dir que cal que fem més els de baix i els de dalt. Açò o és tasca de tots o de ningú

Comentarios

Entradas populares de este blog

No era el dia, no era la millor ruta. Penya Roja de la Serra de Corbera.

Animaladas

Andrés Mayordomo, desaparecido un día como el de hoy