Filosofia i fotografia. Selecció 2024
Estic repassant les fotografies de tot un any que hui justament acaba. Cada imatge que sembla viva, que aparenta ser real, no és més que un fantasma d’un moment irrepetible. Sols mirar les imatges de Sot de Xera i la seua zona d’esbarjo i de bany i ja sabem que són mostra de com va ser i mai més serà com era. La riuada s’ho va emportar tot i, encara que es puga reconstruir, ja serà diferent. Cada animal que apareix a les fotos, les papallones de vius colors, els moments, les persones i els paisatges muten a una velocitat tal, en un espai divers i immens que sembla embolicar-nos com al personatge de “El Crit” d’Edvard Munch. És eixe fang espaciotemporal on vivim el que ens angoixa. No el podem aturar, sols parcialment controlar i, de tant en tant, el patim amb algú dels seus embats que ens trenca la vida.
Aquesta cabuda obsessió de conservar en la memòria allò que hem fet, rememorar camins recorreguts, repensar converses a la calor d’un sol d’hivern són tasques destinades al fracàs. Tota aquesta bellesa se l’emportarà el temps: aquest engolidor de vida que devora a cada mil·lèsima de segon les accions, les llums o les formes que mai tornaran. La fotografia sembla eixe clau d’on pengem precàriament en eixe precipici que és l'existència. He rescatat per a la meua filla velles gravacions de fa uns trenta anys en vídeo. Veig la persona que vaig ser i quasi no reconec. El moviment i els sons creen un espectre aparentment realista, però poc queda d’allò que va ser.
Res més lluny de la realitat que una fotografia que la congela. En el moment que pensem que hem aconseguit tindre-la en les nostres mans ja ha fugit i és una altra. La fotografia és la manipulació mateixa de la realitat perquè és una decisió conscient de mostrar unes coses i ignorar unes altres. Fer de les combinacions espacials i lumíniques un escenari precís que mostra, si arriba, la síntesi del moment, però mai eixe caos multivers que és el nostre món.
Vos porte una col·lecció de fotografies que he anat fent tot l’any 2024. Experiències, persones, paisatges, pobles, amics, éssers estimats... És la crònica de la bellesa efímera d’un temps que mai tornarà. Són memòria, que és finalment l'essència del nostre ésser.
Espere que les gaudiu i feliç 2025.
Comentarios
Publicar un comentario