Fent foc a Bolomor

fotos

La tribu ha triat un bon amagatall. Una cova en una cornisa que permet dominar la vall i les marjals. El mar no queda lluny i el riu que passa als peus de la serra atrau un bon nombre d’animals. Un home de formes robustes, musculatura ben formada i rostre de característiques primitives colpeja una pedra amb una altra. La concentració en la seua tasca i els moviments hàbils demostren que sap què vol obtindre. Una dona allunyada uns metres prepara el foc a la llar de la cova. La seua cara seria considerada hui com brutal o, com a mínim antiestètica amb el seu nas gran, les celles marcades per l'estructura òssia, amb un front mínim i mandíbula prominent. Tots dos són neandertals d’una llarga nissaga que va ocupar l’indret. És la Cova de Bolomor en algun moment entre els anys cent mil i cinc-cents mil abans de Crist.

L’espai guanyat a uns bancals de tarongers és ara l’aparcament i zona de serveis per a turistes de la propera excavació. Un homo sàpiens amb samarreta grisa amb el lema “Cova del Bolomor” reprodueix davant d’una audiència diversa les mateixes operacions de talla d’instruments i d’obtenció de foc en una exposició didàctica sobre la vida a l’esmentada cova. Dos xiquets seguts a terra imiten de forma instintiva amb pedres i palets les operacions del monitor. Segurament com farien els xiquets neandertals.

El mateix lloc a l'època dels neandertals: passa un grup d’elefants, mentre els hipopòtams floten amb cara estúpida en un dels tolls que hi ha a la part baixa de la que seria en temps dels musulmans la Vall d’Alfandech i ara és la Valldigna. L'escena africana és real perquè certament s’han trobat abundants proves en la seqüència estratigràfica de la presència d’aquests animals. La mar en tot aquest període d’ocupació de la cova va estar a diferents distàncies, arribant a estar a trenta quilòmetres de la que hui és la línia costanera.

Certament Bolomor és un tresor de la prehistòria de les terres valencià i no el tresor del “cementeri moro” que va portar a la cova a molts vallers disposats a profanar el que és un dels jaciments més importants de tota Europa.

La cova va ser visitada el 1867 per Juan Vilanova i Piera i Eduard Boscà, considerats els descobridors científics de Bolomor. Van obtenir les primeres peces ja reconegudes com a restes prehistòriques. Mossèn Leandro Calvo, altra de les figures científiques de l'època va escriure al diari “El Litoral” de Gandia: “ Estimulados los habitantes de La Vall por la codicia y creídos sin duda que se destinaba en otro tiempo el dinero para enriquecer a los muertos, trabajaron para desencantar a la fuerza de barrenos los tesoros escondidos en aquel Cementerio de Moros. No contentos con despeñar tanta preciosidad... -dientes de carniceros, ciervos, algún paquidermo y también, pequeños pedazos angulosos de pedernal blanco- ..., continuaron excavando hasta las entrañas del monte la rendija cada vez más angosta. La generación presente ya se da por desengañada, y Dios haga que los venideros conserven lo poco que los presentes han dejado”

No va tindre sort en la seua pregària. Tot i les visites d’eminents autoritats de la prehistòria ningú es va preocupar de protegir la cova. Eren altres temps. En els anys trenta del segle XX la cova va ser una pedrera en la qual es treia la matèria primera a base de dinamita. Van parar perquè la pedra útil es va acabar i ja va vindre la guerra civil. Aquests treballs miners van destruir vora el 70% del dipòsit arqueològic.

No seria fins al 1989 quan es pren seriosament el treball arqueològic a la cova. Les campanyes patrocinades pel Museu de Prehistòria de València ho foren sota la direcció de l’arqueòleg Josep Fernàndez Peris, un home que, com hui afirmava, ha dedicat 40 anys de la seua vida a la cova.

I arribem a un dia tòrrid de l’estiu de 2022.L' Ajuntament de Tavernes de la Valldigna havia organitzat una jornada de portes obertes i de bon matí els vehicles anaven aparcant.

Per un camí entre tarongers, envoltants per una vegetació feréstega de l’obaga del Mondúver, hem ascendit aproximadament cent metres fins a arribar a la tanca metàl·lica. La cavitat, un refugi de no molta fondària, està ocupada per taules, caixes, poals i eines pròpies d’una excavació. En la part superior hi havia una sèrie de números i lletres per a fixar amb exactitud les troballes El mateix Josep Fernàndez ens ha explicat breument la importància i característiques del lloc. Bolomor és una de les evidències més antigues de l'ús controlat del foc a Europa i a més a més des del punt de vista del procés evolutiu i tecnològic, és l'únic jaciment conegut amb un registre que abasta 250.000 anys, la qual cosa el converteix en un dels millors enclavaments per a entendre l'èxit adaptatiu dels homínids.

Hui no hi havia més que quatre arqueòlegs, dues xiques i dos xics, d’edat universitària. La Cova està coberta per una planxa per a evitar les escorrenties en èpoques de molta pluja i s’ha perdut molt de l’aspecte primigeni que hagué de tindre en el passat. L'orientació i el terreny han fet de Bolomor un barranc impenetrable que conserva vegetació i característiques d’una zona mai afectada per les actuacions humanes..

Hem tornat per la mateixa senda fins a l’aparcament on un arqueòleg ens ha explicat d’una manera extensa i pràctica com es feien les eines prehistòriques i com es feia foc. L'home ho ha fet molt bé combinant rigor i simpatia amb els xiquets. Si la forma d'aconseguir fer eines del tipus prehistòric ja ha sigut interessant el moment en què ha aconseguit fer foc ha sigut màgic. El mateix foc que degué unir als éssers humans, neandertals o Sapiens, continua sent un fenomen màgic que ens recorda que en part som humans perquè vam aconseguir cuinar els aliments i aconseguir proteïna per al nostre cervell i vam fixar la nostra cultura amb històries contades al voltant d’una llar.