Temporal Glòria. Curant la SIDA amb paracetamol

Tercer dia de visita als indrets afectats pel temporal. (Enllaç a les fotos ací)  Si el primer dia la Platja de Gandia era un espectacle de gent atònita per la força del temporal, els danys eren certament continguts. El riu Serpis a la seua bocana mostrava la magnificència de la brutal quantitat d’aigua que baixava. Ahir, a l’embassament de Beniarrés l’aigua acumulada mostrava la part més benèvola de la tempesta i el gaudi d’un bé que necessitarem en els mesos vinents.

Hui, per contra, he anat a les platges de Bellreguard i Daimús. Semblava l’escenari d’una catàstrofe amb els operaris escometent les primeres tasques de recuperació. El riu ha llançat tones i tones de deixalles orgàniques, plàstics, fusta, canyes. La quantitat d’envasos de plàstic aclaparadora. Les canyes, tan útils en el passat ara són una plaga descontrolada. 

El mar ha assassinat milers de peixos que bocabadats, amb els ulls d’espant que tenen, semblaven no entendre que eren morts.

El mar s’ha llançat com una fera contra les platges envaïdes pel formigó. Tinc costum de fotografiar els dies després dels temporals i us dic que com hui no ho havia vist mai. El passeig de Bellreguard, especialment, estava desfet com si un martell haguera colpejat amb fúria boja totes les instal·lacions i murs. Fins i tot la placeta on hi era la font hui és un record.

L'escullera del port surava innocent sobre les ones llargues i amples d’un mar ja més calm. Sembla que res té a veure amb la manca d’arena en les platges, però any rere any es veu que el seu efecte arrossega més i més les platges del sud del port de Gandia. Tampoc va ser bona idea la de apropar les cases fins la vora de la mar i desfer el cordó dunar.

Guardamar, la platja més nova de totes, va tindre l’encert de conservar una franja dunar que es veu que ha resistit millor el temporal, no completament, ja que per la part frontal s’han creat zones de penya-segats on l'ullal afilat del mar ha fet arribar el mos.

Molta gent passejava hui fascinada per la destrucció. La natura, la seua terrible urpa, ens fascina i com mosquits a la llum acudim a ser testimonis del seu poder. Fins i tot un home caminava amb un detector de metalls intentant obtenir els beneficis. Un gat mirava llaminer els peixos morts. Alguns obrers feien obres de reparació de la llum o els edificis.

Sembla que estem afrontant un problema sistèmic al qual estem posant remeis casolans. Estem davant de la feina del matalasser, fer i desfer. Quan veig les despeses que se n’aniran segur amb la reparació de les infraestructures pense en quantes coses no es podran fer. Sembla que paguem una vegada i una altra per obres temporals que no podran amb problemes molt arrelats en el sistema. Curem la SIDA amb paracetamol i, tal vegada, dissimulem el mal unes hores però finalment l’Àrtic es desgela, els corrents circulatoris de l’atmosfera canvien, tenim fenòmens extrems, calor o fred, vent huracanat o incendis forestals, diuen, de sisena generació.

Em quede amb la imatge d’un hostaler que ha llevat amb una pala i una granera l’arena per a deixar lliure la porta del seu local. Ha deixat els costats per als serveis municipals i esperarà els clients altra vegada. Què podem fer? Seguim la vida i mirem esbalaïts, com els mateixos peixos morts, un món que si no canvien les coses se’ns va de les mans.

I si heu arribat ací, comenteu i participeu amb el vostre punt de vista. El sentit més enllà del gaudi (o no) de les fotos és el desenvolupar una consciència crítica (si és que puc) i una reflexió sobre el nostre entorn i paisatge.