Les restes del naufragi. Platja l'Auir
Els serveis de neteja ja estan reparant els danys i retirant tota la runa que han portat la mar i els rius. Primer estan retirant la capa de restes vegetals i aleshores queden sobre l'arena els plàstics, peixos, canonades de plàstic i mil i una andròmines. Fa unes dècades, el pintor Coll Alas anava com un buscador de tresors a les platges i amb allò que trobava feia uns meravellosos collages amb allò que es deia en art un object trouvé. Sempre hem tirat coses als rius: un moble vell, una roda, sabates, tests, rajoles... Els rius els portaven a la platja, rosegats per l'erosió i moltes vegades convertits en meravelloses troballes, com ara un vidre polit com una joia. Però en aquest món excessiu sembla que ho fem de forma descontrolada. Brutalment descontrolada. Sols calia mirar la platja. (enllaç a les fotos)
Ens hauria de portar a una reflexió el fet de veure tantes ampolles d'aigua de plàstic. Fins i tot els romans de la Roma imperial tenien aigua corrent a la ciutat. Ara que tots tenim carreguem milers de tones d'aigua embolicada en plàstic. Té trellat la cosa? Jo trobe que no. Recorde de xiquet tindre la cantimplora d'alumini que portàvem amb l'aigua. Ara és que no té molt de sentit ja tens l'aigua en una ampolla que has comprat i no beus la de l'aixeta perquè diuen que estan contaminades de nitrats que han contaminat els pous. Els pous, per altra banda estan buidant la capa freàtica i poden salinitzar-se en determinades zones. És tota una cadena de despropòsits.
Però també hui la platja de l'Auir tenia sorpreses bones. Veure la costa amb un teleobjectiu porta visions tan boniques i colpidores, com ara veure la neu en les muntanyes de Castelló o possiblement també Terol i, per l'altra banda, la Serrella amb taques blanques darrere del Castell de Bayren. El ponent sempre deixa l'atmosfera tan clara que fins i tot es veia la part alta d'un vaixell per damunt de la línia de l'horitzó amb el casc amagat. Sembla que els terraplanistes no tenen binoculars!
Les bandades de gavines, amb menjar de sobra amb els milers de peixos morts, recorren la platja en bandades que de tant en tant s'escaroten i alcen el vol de forma caòtica. Algun agró pul·lulava entre elles com si tinguera vocació de gavina.
El tros de terme, de platja de l'Auir, en disputa entre els ajuntaments de Gandia i Xeraco és el que més brut estava. La quantitat de runa, per no dir allò que fem si anem a l'excusat, era aclaparadora. Fins i tot una bombona de butà rovellada! Mentre a Fitur tan desvanits els polítics venien una platja sense fum! Sembla una broma.
Caldria preguntar on portaran les restes. Perquè sembla que sols sabem canviar-les de lloc. Encara no hi ha mags que puguen fer que desapareguen amb un joc de mans.
Era divertit veure com els de Xeraco a l'estiu havien portat la boca del riu cap al sud per a reivindicar el que diuen que era la seua fita municipal en el passat i ara el riu, cabut ell, l'havia tornat al nord. Si el riu és la fita de terme ho tornen a tindre complicat!
Massa edificis en primera línia. Vists amb el teleobjectiu encara es veuen més apinyats. Ja arribarà una ona i una altra i ens ho anirem pensant per la força dels fets perquè parlem molt però fem poc. Sembla que estem naufragant com a societat planetària que ha oblidat que mai es pot véncer a la natura. A la vista estan les primeres restes del naufragi.
Comentarios
Publicar un comentario