La vida és una recepta de cuina.

Els que ens agrada la cuina i som creatius sabem que si no has pensat què fer per a dinar és entrar a casa i vore les coses que tenim al nostre abast i acabar fent un plat conegut o, perquè no provar noves combinacions inèdites. 

És tal qual com la vida, que ens ofereix uns ingredients, família, treball, comarca o amics i del qual cada u de nosaltres guisa una recepta única de vegades seguint receptes antigues o inventant-nos una. 

Vaig tindre la immensa sort de conèixer a Paco, l’home de Chelo, a l’institut de Pego ja fa un grapat d’anys i vam fer una amanida de dibuix tècnic, artístic i amistat que conservem fins el dia de hui. 

Ens férem molt més que amics i celebràvem meravellosos encontres al voltant de les fideuades en el balcó que dóna al mar en sa casa de la platja. És aleshores quan vaig conèixer la ma d’alquimista, fent or dels productes de la terra, que té Chelo. 

No tinc suficient paraules per a descriure la meravellosa combinació que es dóna a la família Llorca Peiró: Paco, Chelo, Joan i Àgueda són una família d’artistes. Cadascú aporta a la recepta familiar una mica de les seues meravelloses qualitats personals. Jo diria que els Llorca Peiró són una meravellosa paella on colors i formes es composen en cercles concèntrics que recorden al cubisme de Delaunay. 

Paco moltes vegades m’ha dit que la seua estimada Chelo és una “mandoquera”. I he de dir que té tota la raó perquè un dia em va dir que anaven a publicar-li un llibre de cuina després que altra bona amiga, Vicenta Llorca, l’enviscara a buscar editor. Pel que fa a mi mateix, Chelo em va demanar un text al voltant de la pesca. De unes coses a altres, parlant amb Felip Bens de Drassana del text li vaig dir que tenia fotos i ara, moltes de les meues de paisatges de la Safor, ara són ingredient també del llibre. 

Pensat i fet, un llibre amb el nom "Cuina de la Safor" que és un plat exquisit amb moltes fotos de menjars de la nostra terra, dels que hem menjat des de xiquets i de textos suculents al voltant de les nostres vivències culinàries en aquest beneït racó del món. 

Cal dir que amb el llibre hem descobert una editorial valenciana molt valenta: Drassana. La gent de Drassana ha anat ajudant, amb passió i bon fer, a néixer llibres en una època improbable. En moments en que la cultura i el valencià patien el perill de morir per inanició han aconseguit promoure la nostra cultura pròpia tan menyspreada i aconseguir èxits com és Cuina de la Safor, que ja va per la segona edició. 

Ahir vaig tindre l'honor de presentar aquest llibre en un lloc que és com ma casa. La llibreria Ambra, des que obrira a la plaça de l’Escola Pia, ha estat un lloc perillós per a mi perquè és com la tenda de les llepolies o la pastisseria. Professionals com pocs han portat sempre eixos llibres especials que tan sols trobaves a grans ciutats com València. Entrar a Ambra sempre ha estat com anar per un mercat àrab ple de corredors on a cada volta i revolta trobes les més delicades espècies o els millors productes. 

La Safor és ja de per si un grandíssim putxero amb ingredients d’horta i de mar, color cyan del cel, blau del mar, verd d’horta, gris de roca calcària, taronja, roig, vert de les fruites i les hortalisses. Com no hem d’estimar la nostra terra si cada dia mengem el plat amb la combinació més exquisita que ningú podria imaginar? 

Chelo ha fet una tasca magnífica. En un món on el fast food i la globalització amenaça fins al sabor de les tomaques, les pebreres o les albergínies de la nostra horta, estàvem perdent la saviesa dels nostres avanpassats. A tots els fills de la Safor que vam perdre la memòria dels nostres menjars perquè confiàvem sempre que les nostres mares serien eternes, ara Cuina de la Safor ens recorda com vam fer un tipus de cuina lligat a eixa horta gloriosa i que encara gràcies a Chelo serà possible. 

 Vos ho dic jo que ja he provat les gambes amb bledes, la paella de bacallà i la fideuà. Totes funcionen perfectament gràcies a les acurades referencies que ens dona una persona que per a mi és molt més que una simple amiga. La autora ens dóna la ocasió de ser part de les seues receptes de vida i ens tor-na eixe patrimoni que generacions de saforencs van anar acumulant. El sabor de la cuina de la Safor, el sabor de la nostra terra.