La accelerada vida dels gossos
En sortir de casa
he vist un gos boxer marró que venia pel camí que s'endinsa entre els
tarongers. La propietària l'ha cridat i ell s'ha quedat amb aquesta cara de
sorpresa i interès amb què tots els gossos observen als seus congèneres. Troy,
el meu gos, anava massa preocupat de trobar un lloc amb terra per fer els seus
negocis, com diuen els anglesos, i no l’ha vist.
Ja han passat més
de deu anys que el tenim i hem vist tota una vida en la seva evolució. Va
arribar com un joguet de a penes uns quilos i en cosa de mesos va crèixer a
ulls vista amb aquesta rapidesa pròpia del metabolisme caní. Quan va arribar al
barri ja havien altres gossos. Com passa amb la gent jove Troy es va considerar
ràpidament membre de ple dret per marcar el seu territori amb la xuleria del “jo
sóc aquí i acabe d'inventar el món”. Vam descobrir junts els racons de la
nostra geografia quotidiana dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes.
Troy evolucionava a raó de set vegades per una la vida d'una persona.
Mai ha perdut la
mirada del gosset diminut que va arribar a casa. La seva personalitat bondadosa
i lleial sempre s'ha mantingut però cada vegada anem tenint més un vell
tranquil que s'aixeca i es mou només si li interessa. Ha après a entendre'ns i
fer-se entendre i a gastar només l'energia que necessita per comunicar els seus
desitjos. Hi ha dies que els seus ossos li fan mal i li costa aixecar-se amb
tota la força de les seves potes davanteres. Tot ha anat molt ràpid.
Quan vam sortir a
passejar trobem nous gossos. Gossos que han arribat al món fa pocs mesos o anys
i que tenen aquesta energia vital del jove, com la va tenir Troy: el món és seu.
És commovedor
veure en els gossos l'evolució de la vida d'un humà en tan sols una dècada.
Troy seria, en cas de ser una persona, un nen de deu anys amb tota l'energia
però li ha tocat una altra biologia que el fa tan esclau com a nosaltres la
nostra.
Què pensaria, en
el cas que ho féra, una olivera mil·lenària o un sequoia immensa? Potser, amb la
perspectiva de mil anys de cataclismes i moments de pau, amb les guerres i els
canvis que han ocorregut en aquest temps, ens mirara condescendent sabedor de
la nostra limitada vida. Veuria que som aquest gos jove, acabat d'arribar al
barri que creu que tot passa per primera vegada i que té dret a marcar el fanal
com qualsevol altre.
Ahir a la nit va
ser una nit de Nadal tranquil·la. Els tres de casa, la meva sogra i el gos, un
més de nosaltres. Lluny queden altres anys amb la casa plena i les nadales
cantats amb gresca i estrèpit amb molts xiquets il·lusionats. La vida corre
molt ràpida també per a nosaltres. Potser tinguem algun Nadal, de nou, la sort
de celebrar-la amb xiquets i recuperem una mica d'aquells ecos que queden
enrere. Però l'aigua mai passa dues vegades pel mateix riu. Ja ho va dir Heràclit.
Comentarios
Publicar un comentario