Rafaello

fotos

Rafaello estava perdut feia un mes com a poc. Cada vegada que passàvem pel camí al riu eixia a jugar amb les gossetes feliç de trobar companyia. Fins i tot ens acompanyava lluny del forat on havia trobat un amagatall.

Vaig preguntar a la dona de la parcel·la veïna i va dir que no sabia res i que no el volia perquè tenia gats. Tanta fam tenia que l'alimentava amb el pinso dels felins que li calmava la fam però no era apropiat per a un cadell de sols cinc mesos. Rafaello hagué de vindre al món el mes de maig i poc després d'abandonar la mare es va perdre o va ser abandonat.

El diumenge anunciaven una pluja torrencial de cara a la nit i quan ens va seguir no vam tindre cor de deixar-lo a la seua sort. Va vindre a casa i només vam poder el vam portar al veterinari. Tres gossos a casa mascles i femelles és més del que podem. Va resultar que no portava xip ni identificació i li van donar una pastilla antiparàsits. Efectivament tenia cucs. A saber què hauria menjat la criatura! Devorava famolenc i agraït. Era desmanegat com bon cadell i en unes hores ja es sentia feliç a casa. El manteníem a distància per evitar possibles transmissions de malalties, però quan li deixàvem jugava amb la nostra menuda com solen fer els cadells.

Gràcies a la veterinària ja té família d'adopció i un nom. Ara és Mike i viu amb xiquets. Encara que ja no està a casa recordaré sempre aquests ulls dolços i aquestes expressions d'alegria en saber-se estimat.

Qui abandona a un animal tan noble com és un gos no té cor.