El Sant Pare

De tornada al blog després de mesos de silenci creatiu en el que a escriptura es refereix torne amb un tema que em ronda fa temps el cap.

El cap de l'Església Catòlica, el Papa, rep el nom de "El Sant Pare", combinació de paraules que ens porten a la idea de la bondat d'un bon pare protector. El recentment triat Papa Francesc està prenent decisions sorprenents després de dècades d'aïllament del cap de l'Església respecte al món real. En la meua vida ja s'han succeït uns quants pontífexs de diferents colors i amb el pas de la vida he anat sentint com la religió en què vaig ser educat va prenent, després del Concili Vaticà II, uns camins elitistes allunyats del patiment de molts dels seus fidels i de la meua forma d'entendre el món. La humiliació que Wojtyla va sotmetre en públic a Ernesto Cardenal no és més que un símbol d'arrogància d'una Església que sotmetia els seus sacerdots més oberts a la societat, condemnava amb crueltat la diferència sexual o a les mares fadrines o als divorciats per a, al mateix temps, tapar les seues pròpies vergonyes amb un mantell d'obscurantisme i protecció corporativista. Simultàniament portava al poder i a les seues proximitats a les ordes més conservadores del catolicisme, algunes d'elles contaminades per comportaments terriblement perversos. No hi ha més que parlar de la seua relació amb Marcial Maciel.

Ahir en la ràdio un transsexual transmetia, amb felicitat evident, què sentia després d'una conversació i una posterior visita al Papa Francesc. En un món en què som educats en la fe, sentida amb honestedat i de cor per moltes persones, és terriblement cruel ser marginat, rebutjat i inclús insultat per avatars que ens afecten, alguns d'ells consubstancials al nostre ser i altres derivats de les circumstàncies vitals. Ningú tria ser heterosexual, transsexual o homosexual; naixem amb això. Ningú desitja divorciar-se, de vegades és l'única eixida.

Si la pròpia essència del esser humà és imperfecta, i així es proclama, des del llibre del Gènesi, també és cert que Jesucrist va acceptar a molts dels marginats del seu temps sense negar-los el dret a la redempció. L'Església Catòlica, destacadament l'espanyola, no ha sigut precisament un exemple de caritat cristiana. Tots coneixem gent pròxima que ha patit per no poder combregar, per ser qualificada de pecadors per haver acabat amb una relació que no funcionava, mentre que els que s'ho podien permetre acudien als tribunals eclesiàstics i obtenien la nul·litat. Els meus pares, per posar un exemple, no van poder pagar altar major i es van casar en un dels laterals de l'Església Col·legiata de Gandia mentre un dictador desfilava baix pal·li.

No guarde cap rancor a l'Església Catòlica ja que algunes de les persones que em van influir i a les que admire són part d'ella. No vaig ser maltractat ni van abusar de la meua en la infància en un col·legi religiós. Ja sent adult he tingut bons amics entre els sacerdots i no renec de la grandesa moral de molts d'ells que he arribat a conèixer. Dita siga tot açò cada vegada veia allunyar-se més i més aqueixa Església en què em van educar entre conflictes de crueltat, maltractaments i pederàstia.

M'alegre que haja arribat la figura del Papa Francesc perquè no es pot negar que és el referent moral de milions de persones en el món. M'alegre que faça honor al nom i siga al mateix temps aqueix pare que pot discrepar amb els seus fills però als que no condemnarà ni rebutjarà. L'Església Catòlica té dret a tenir la seua pròpia idiosincràsia i opinions diferents, de fet el propi Papa es va manifestar en un moment en què tot el món érem "Charlie Hebdó" com a contrari als insults i a la mofa dels sentiments religiosos. Jo estic d'acord amb ell tant com amb el dret a ser irreverent encara que jo mateix no desitge ser-ho amb cap creença.

En un món on pareix que tot val, resulta tot un alenada d'aire fresc una persona amb el seu poder i influència que decidisca gastar cotxes utilitaris, que siga senzill i humà en les seues paraules i els seus actes, que condemne la perversió del capitalisme o que prenga el telèfon i truque a una persona que pateix per a estar al seu costat. Si segueix així farà honor al seu adjectiu protocol·lari: sant. O en què consisteix la santedat sinó a ser persona en el sentit més ampli?