Contra les cordes

En el llibre que vaig llegir fa uns anys “Life of Pi”, l’autor relatava una cosa que jo ignorava i és el fet que les gàbies dels animals ferotges dels circs són redones per a evitar que l’animal es trobe arraconat i ataque amb agressivitat. No ho sabia, però és un bon exemple per a il·lustrar com ens sentim els membres de la comunitat educativa després d’anys de polítiques erràtiques tendents més bé que a ajudar-nos a humiliar als que consideren enemics.

La política que ha regit la nostra terra els últims vint anys es pareix molt a l’edifici on treballe. És una obra aparentment moderna, vistosa però mal pensada.  Supose que va ser cara, però els materials no són especialment bons i les tares de la construcció ens fan suportar goteres només plou. Les aules reben sol tot el matí i ja que tot l’edifici està comunicat en vertical l’aire calent puja sense trobar les mínimes eixides ja que les finestres no es poden obrir completament i moltes estan trencades i no es reparen per falta de manteniment. No n'hi ha diners per a luxes com aquestos si no tenim quasi per a pagar llum, aigua i poc més. Em sembla un altra vegada una metàfora perfecta de la política valenciana de les últimes dècades. Diners malbaratats per a polítiques vistoses que finalment, com volien, ens han posat en el mapa, per desgràcia per les barbaritats per les que som únics.

La Consellera Sra. Català sols tenia la experiència d’una carrera en una universitat privada, un master i l’alcaldia de Torrent. Era la més preparada per a encapçalar la Conselleria d'Educació i Cultura? Sense consultar a ningú va decidir que ella era com Deu i podia anar contra la estadística del clima i ser més papista que el mateix papa i obrir els centres sense cap motivació pedagògica quasi quinze dies abans. Era una mesura sense trellat ja que tothom sap que els edificis estan bullint després d’agost i costa refredar-los unes setmanes. A més a més jo sé des de que vaig ser socorrista que septembre és el mes de les ponentades i no és fins el 15 que la cosa comença a canviar. No podia haver-se assesorat bé? Era jugar-se-la sense sentit. Per a posar-se una medalleta de cara a Madrid?

Ell que em dol molt és que amics i gent que pense tenen trellat m’han dit allò que hi ha gent que treballa en pitjors condicions o amb més calor. Quin argument és eixe? Saben el que és estar davant de 25 alumnes amb la seua atenció 45 minuts? No es tracta “d’estar” es tracta de aprofitar les hores i els dies lectius per a completar la programació i vos assegure que m’estime mil vegades més un hora de classe que una de guardia fent que es comporten. A més a més vull un món que evolucione a millor i no tornar enrere i si és així que recorden que en la nostra època començaven en passar fires!

El problema és que ens ha trobat ja acorralats després d’anys d’escoltar barbaritats, menyspreus, soletat i incomprensió dels nostres caps, patir els capritxos com el del xinés, l’anglès en 1000 paraules, la manca de finançament i un llarg etcètera que ens fa estar farts. Com a professor agafe forces perquè sé que finalment els xiquets no tenen cap culpa i finalment t'enamores de eixa minoria que lluita per saber més i arribar a ser persones de profit i de bé. He procurat treballar tots els dies i totes les hores, tot i la calor, per tal de no perdre classes, tot i les condicions lamentables de calor i manca de recursos que patim. Fins i tot m’he de pagar el bolígraf. La calor ha estat la goteta que ha curullat el got i ha fet que alumnes, pares i professors ens posem d’acord per a dir que ja n’hi ha prou. Estem contra les cordes i això ens fa traure les urpes per a defensar el que és la nostra vida que no és altra que la formació d’un futur digne i no aquesta València de pandereta. No vull fer política en les aules, vull treballar amb dignitat i amb aules en condicions. Això és!

Ens queden mesos de govern valencià que pense que es troba, igualment, contra les cordes i els fa fer barbaritats.  Tenim la llei Wert sobrevolant-nos. Hi ha que estar a la posta, els animals acorralats trauen les dents.