Sot de Xera

fotos

En acabar l’activitat d’observació d’aus els participants, jo diria que prop d’una vintena, ens vam reunir a la biblioteca de Sot de Xera a tastar algunes especialitats locals que ens havia preparat el personal de l’ajuntament. Un dels companys de grup era de la localitat i, encara que hi tenia casa, semblava arrelat feia molts anys a València. Ell em va confirmar que gran part de la localitat està format per edificis buits que sols els caps de setmana o a l’estiu estan ocupats. Molts dels natius mantenen aquestes propietats on tornen quan volen reconnectar amb les seues arrels. El cas és que la població censada el 2023 era de 423 ànimes en un conjunt que podria albergar probablement tres o quatre vegades més.

Jo diria que és un déjà-vu en molts indrets de l’interior: al costat d’un rierol, en una vall tancada, amb castell i més espai i habitatges que els ocupats per la comunitat censada. Les fórmules per a alçar el vol són de llibre: Cases rurals, gastronomia i restauració, activitats i mercadets per atraure visitants i promoció turística. El balanç és sempre complex. És així com es pot passar de les aglomeracions de l’estiu, on l’aparcament és de pagament i les magnífiques zones de bany als cursos d’aigua es saturen, a la probable tranquil·litat mortal dels dies de temporada baixa i entre setmana. L’agricultura ja no dona per a més i València capital, al cap i a la fi, està com es va dir a un tir de pedra. Tant és el risc de la despoblació que cal convidar famílies nouvingudes a vindre amb els seus xiquets i evitar el tancament de les escoles d’aquestes comarques.

El viatge va ser llarg i era un quart de sis del matí quan vam eixir cap a la nostra destinació. El tram per les autopistes és ràpid i agradable, però, passada la ciutat de Llíria i entrant a les carreteres locals, el viatge pot ser difícil per les moltes corbes i els eventuals vehicles grans i lents als quals és quasi impossible avançar. En un moment el pas per un pont és tan estret que, anant darrere d’un autobús, vam veure com aquest passava a uns pams dels ampits. En la distància vam veure Xulilla, sempre tan bonica i en arribar a la part més alta del port ja vam albirar Sot de Xera a una fondalada verda entre muntanyes dibuixades per nus estrats de pedra. Els capritxosos plegaments tectònics, en aquest cas el Plegament Alpí, creen conjunts d’estrats de línies paral·leles o concèntriques quasi dibuixades amb compàs i perfectament tangents fins que, en algun cas, se superposen de forma abrupta creant dibuixos de línies trencades.

La carretera que passa per dalt de Sot de Xera la separa d’un monumental puntal de pedra que domina el poble tant com l’amenaça de caure i enderrocar un barri sencer. El Morrón, així es diu aquesta formació, està cobert d’una xarxa metàl·lica que com un boç de gos impedeix un mos mortal d’aquesta penya que sembla mirar orgullosa els carrers als seus peus. En el vessant estan instal·lades tanques addicionals amb més xarxes que haurien de fer de defensa addicional en cas d’una solsida.

Era primera hora del matí, i el sol encara no havia sortit, amagat darrere les serres de ponent. Vam caminar per la llera del riu dit Sot o Reatillo on hi ha habilitades zones d’esbarjo. Per totes les bandes hi ha aigua que brolla i es pot caminar per la senda fins arribar a la font de Santa Maria. Vam tornar per la banda contrària, passant pel famós plegament que s’ha convertit en una atracció d’un poble que ha convertit la seua geologia en una atracció turística. Es nota l’esforç conjunt amb la Diputació de València per tal de donar contingut i fer una guia per les sendes locals. Vam caminar pels estrets, costeruts i intricats carrers del poble amb racons pintorescs decorats per plantes. Vam veure al carrer Guerrillero un bar homònim. Es veu que aquesta denominació que fa referència a un heroi de la Guerra contra el francés de nom Romeu que va ser traït i capturat a Sot de Xera.

El castell del poble, encimbellat sobre un tossal format per estrats plegats, estava tancat i, per carrers estrets i escalonats, vam acudir a la plaça de l’ajuntament on ens vam reunir amb la resta del grup organitzat. Virgilio Beltrán guia amb molt bones qualitats comunicatives i fundador de l'empresa Numenius, contractada per la Diputació , ens va anar mostrant les diferents aus i els seus costums. Voltors, estornells, teuladins, cueretes torrenteres, merles blaves, falcons pelegrins i oronetes van anar desfilant mentre remuntàvem el Sot. Vam passar per les restes d’un aqüeducte andalusí al costat d’un toll d’aigua maragda cristal·lina. Els voltors anaven i tornaven planejant per damunt dels nostres caps fent aturades ocasionals als penya-segats.

En tornar vam passar altra vegada per les excel·lents piscines naturals en la zona de bany que està propera al poble. “El Gruñidor”, així es diu el lloc, és un toll, artificial en gran manera, que aprofita la gran qualitat de les aigües sense contaminació, per a oferir una zona de bany que en estiu, com hem dit, està atapeïda de personal.

A poc a poc anem dibuixant rutes al mapa del País Valencià. En aquesta ocasió en un lloc molt remot per a nosaltres que veníem de la Safor. La Serrania és una comarca molt bonica i especial per a tots aquells que gaudim de la natura. Ara vos pertoca a vosaltres anar i conèixer-la, si no ho heu fet ja i a nosaltres tornar amb temps per a gaudir de la pau que regna a la zona.