Joan Salvador Gavina versus Joan Salvador Estornell
Recorde de jove tindre i gaudir del llibre Joan Salvador gavina un llibre espiritual i motivador. Era aquell que deia "Hi ha qui obeeix les seues pròpies regles; qui troba un especial plaer en superar-se a si mateix; qui endevina el que està més enllà del que veuen els seus ulls; qui prefereix volar a comprar i menjar."
Passats els anys no sé si m'agradaria volar tan alt com per a pegar-me el bac i si la protecció del ramat i de la família no és també un consol. De joves somniem, de majors sí, ens agrada seguir volant alt, però ja tenim una visió de la vida diferent.
En arribar a casa he vist una bandada d'estornells nerviosos sobre els cables de la llum. Els estornells, a diferència de les gavines, són com cridaners, nerviosos, gregaris i, a la vegada, individuals. Són animals que en bandada dibuixen formes suggerents al cel fent monstres dinàmics que es contrauen i es dilaten fent remolins.
He volgut aprofitar l'estètica d'aquell llibre de la gavina d'imatges en blanc i negre, contrastades, per a obtindre fotografies d'aspecte gràfic minimalista. El negre de les formes conta un cel pla. Supose que no us cridaran tant l'atenció com els paisatges a color o altres, però en aquest sentit sóc encara com Joan Salvador Gavina que sempre anava provant noves formes de volar o recuperant vells trucs de joventut.
Comentarios
Publicar un comentario