HAL 9000 a casa




Els reis han vingut a casa amb nova tecnologia. El joguet, en aquest cas, ha sigut un altaveu d’aquests que fa Google i que et permet interactuar amb ell demanant-li serveis. Anit ens ho vam passar d’allò més bé atropellant l’aparell amb ordres absurdes, com ara, fer-lo lladrar, amb gran escarot per part de la gosseta, fer que posara cançons o responent qüestions innecessàries com ara la suma de 345 i 678 i multiplicat per 7. La veu impassible de la locutora de vegades ens tornava una contestació absurda, si no féiem bé les preguntes, o ens deia que encara no estava preparada per a fer això. Com ella mateixa deia l’aparell sembla “Feliz como una perdiz”.

Hui, de camí de tornada de l’estació de Xeraco, on havia deixat la meua filla, anava pensant que estem apropant-nos cada vegada més als inquietants dispositius de la ciència-ficció. La primera diferència és que encara no hi ha una pantalla gegant que ompli la paret, però si la connexió que es pot efectuar amb la televisió. Una inquietant icona de micròfon et permet silenciar les orelles virtuals del monstre, però qui sap si els enginyers de Google poden activar-lo o algun hacker vol escoltar les bogeries que diguem enfront del cilindre de color gris càlid suau?

La tecnologia ja està disponible: càmera web, pantalles planes grans i dispositius que interactuen amb tu. És qüestió de temps que la tecnologia, com va passar amb els primers iphones, es puga unir i tinguem una mena de Big Brother a casa. Sèries de ciència-ficció com ara Black Mirror ja ens mostren en alguns dels capítols el que probablement serà el nostre assistent virtual del futur i que, crec, que ningú podrà aturar. Negar-se és tornar als temps del telèfon fixe a casa, tot el que és telefonia moderna no és ni més ni menys que altres derivacions de l'hidra de, no set, si no mil caps que ens envolta. Ningú sap de les conseqüències d’aquesta tecnologia que acceptem, com a casa, com un joguet, però de fet van entrant en el que es diu la internet de les coses. Robots que netegen casa, bombetes de la llum que s’encenen i s’apaguen a l'ordre del monstre, finestres que obrin i tanquen segons les condicions climàtiques o cotxes que passen a replegar-te abans d’anar a treballar amb els temps necessari per a no arribar amb retard.

És el moment d’arribar a aquell inquietant HAL 9000 de la pel·lícula “2001 una odissea en l'espai”. Un ull roig que ens mira i ens escolta, que controla el nostre entorn i que, finalment es rebel·la contra aquells a qui ha de servir i que el volen desconnectar.

De moment juguem amb el monstre com si fóra una mascota més.

Ok Google.

Bon dia Jordi. Hui tenim sis graus fora i la màxima serà de 14. Arribaràs en deu minuts. Recorda que has de comprar peix i que a les 12:20 has d'estar a l’institut. Tens als de batxillerat de segon i als d'artístic de primer. Ah, recorda que VOX està pujant en les enquestes.

Comentarios

Entradas populares de este blog

No era el dia, no era la millor ruta. Penya Roja de la Serra de Corbera.

Animaladas

Andrés Mayordomo, desaparecido un día como el de hoy