Una caixa plena de cartes

Del naufragi que ha suposat la mort dels meus pares han sorgit, surant en el mar de la vida, uns quants objectes del passat emmagatzemats durant dècades en els calaixos de l'oblit. En el meu escriptori de fadrí hi havia una caixa metàl·lica blava amb motius japonesos de Cola Cao, de les que s'estilava guardar per allà els anys setanta, per a ficar llegums, filatures i tisores a manera de cosidor o velles cartes que es decidia conservar. La meua filla, en veure, va dir, "Què guai, és vintage total!" Vintage, un eufemisme que s'han inventat per a donar-li un toc elegant al que és ferralla del passat. Serà que jo sóc vintage. Dins de la caixa estaven congelades en el temps desenes de cartes d'un "jo" adolescent amagat entre papers. En realitat, per a ser justs, l'eco de què vaig ser, ja que són les respostes a les cartes que jo enviava. Qui ho anava a dir! Avui les cartes i el correu de paper estan tan passats de moda que els joves ...