Ceguera
La corbata de l’oftalmòleg era de fons blau amb un dibuix obsessiu de greques que es repetia com si foren centenars de xicotets ulls d’òbiles insomnes. Amb el cap dins d'un arnés que em mantenia fix a un aparatós instrument òptic, mirava alternativament a tots els costats segons les instruccions del facultatiu. L’ull dret, bloquejat per un cristall que projectava una llum brillant, es concentrava en els dibuixos abstractes de les aberracions òptiques. En el fil musical música dodecafònica fent més aterridora l’escena. El diagnòstic va ser inquietant. Tenia una lesió en la retina que requeria no esperar més i tal vegada necessitara de ser tractada amb làser per a cauteritzar el que podia ser el principi d’un despreniment. La taca grisa en el meu camp de visió que tant m’havia preocupat des del diumenge era un problema menor. Por fortuna un segon col·lega al qual vaig ser encomanat em va tranquil·litzar i em va dir que pareixia ser més aïna una degeneració del teixit o una mala...