Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

En aquests últims dies està sorgint amb força un moviment de contestació a la ubicació d'un magatzem de residus nuclears d'alta activitat a Espanya. Està clar que l'assumpte era polèmic des del seu origen. A veure qui desitja tenir productes verinosos durant segles a uns pocs metres o baix terra! Des de les altes instàncies tot estava lligat, aprovat i consensuat per àmplia majoria. S'anava a oferir a algun municipi d'Espanya la possibilitat d'albergar aquest magatzem amb compensacions milionàries i quasi tres-cents llocs de treball. Van sorgir propostes en diversos punts del país i prompte les discrepàncies. De la llista de candidats van anar caient l'un darrere de l'altre per la pressió popular i les dissensions entre les instàncies regionals, municipals i nacionals dins dels propis partits. S'ha arribat a una curiosa situació en què els mateixos partits que ho aproven a Madrid ho desaproven a la seua regió i els municipis fan la contra a uns o als...

En estos últimos días está surgiendo con fuerza un movimiento de contestación a la ubicación de un almacén de residuos nucleares de alta actividad en España. Está claro que el asunto era polémico desde su origen. ¡A ver quien desea tener productos ponzoñosos durante siglos a unos pocos metros o bajo tierra! Desde las altas instancias todo estaba atado, aprobado y consensuado por amplia mayoría. Se iba a ofrecer a algún municipio de España la posibilidad de albergar este almacén con compensaciones millonarias y casi trescientos puestos de trabajo. Surgieron propuestas en diversos puntos del país y pronto las discrepancias. De la lista de candidatos fueron cayendo uno tras otro por la presión popular y las disensiones entre las instancias regionales, municipales y nacionales dentro de los propios partidos. Se ha llegado a una curiosa situación en la que los mismos partidos que lo aprueban en Madrid lo desaprueban en su región y los municipios hacen la contra a unos o a los otros. Creo qu...

De vegades és un mínim moment d'un viatge el que ens impressiona, el que queda marcat indeleble en la memòria i que segurament no s'oblidarà a menys que siga el nostre propi cervell el que ens traïsca. En el camí del sud al nord d'Holanda es passa per la impressionant barrera que forma l'Afsluidijk, dic aquest que va tancar el mar d'IJssel convertint-lo en una immensa albufera el 1933. L'autopista talla el mar com un estilet esmolat amb aqueixa absurda racionalitat humana tan amant de les línies rectes. El dic no dóna lloc a la fantasia sinuosa a què acostuma la naturalesa i més be s'introdueix al mar orgullós i prepotent, amb aqueixa força d'una espècie massa acostumada fer del planeta un joguet mal·leable. Quan ja s'han passat les primeres rescloses i més o menys a un terç del camí, s'arriba al monument commemoratiu a la faraònica obra civil eixida de la ment de Cornelys Lely. Jorge Fernández, un comercial d'una companyia ass...

A veces es un mínimo momento de un viaje el que nos impresiona, el que queda marcado indeleble en la memoria y que seguramente no se olvidará a menos que sea nuestro propio cerebro el que nos traicione. En el camino del sur al norte de Holanda se pasa por la impresionante barrera que forma el Afsluidijk dique éste que cerró el mar de IJsselconvirtiéndolo en una inmensa albufera en 1933. La autopista corta el mar como un estilete afilado con esa absurda racionalidad humana tan amante de las líneas rectas. El dique no da lugar a la fantasía sinuosa a la que acostumbra la naturaleza y más bien se introduce en el mar orgulloso y prepotente, con esa fuerza de una especie demasiado acostumbrada hacer del planeta un juguete maleable. Cuando ya se han pasado las primeras esclusas y más o menos a un tercio del camino, se llega al monumento conmemorativo a la faraónica obra civil salida de la mente de Cornelys Lely. Jorge Fernández, un comercial de una compañía asociada y yo mismo nos encami...