Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

Article publicat al llibret de la Falla Grao 2016 L’institut María Enríquez era el “Francisco Franco”, encara que tots aleshores li dèiem “El Nou”. Jo estava a l’últim any, l’anomenat COU i m’afanyava bregant amb assignatures ben difícils com ara la física o la filosofia. No guarde mal record d’eixos anys. El professorat era majoritàriament jove, d’uns trenta i tants com a molt, d’una generació progressista, entusiasta i amb il·lusions per un món diferent. La relació amb ells era més que cordial. Parlem dels anys de la darrera transició, un temps d’ideals, una borratxera d’idees i tensions que anaven a desembocar en l’últim intent de capgirar la política cap a la caverna. La memòria és traïdora. Sembla que, cada vegada que rememorem un fet, el cervell ens inventa una nova versió passada una i altra vegada per la cuina i pensem que aquesta és la realitat. Però què és la realitat? Tal vegada tot el que vos contaré siga una elaboració feta al llarg dels anys, tal ve...

Aquest any he caminat molt. Córrer pels camins de les moltes serres que ens envolten, arribar als cims era una manera de trobar-me amb el món innocent de la infància, amb les meves primeres excursions i, amb l'instint explorador de l'infant, ha estat una forma de reviure. La veritat és que necessitava aquesta fugida cap endavant, pels camins de l'horta o els de la muntanya per deixar enrere anys durs amb malalties, amb la mort dels meus pares i les inquietuds pels treballs a la família. M'agrada caminar amb el gos pels camins rurals i algunes de les meves rutes transcorren pels llocs i barrancs que hi ha entre Alqueria de la Comtessa, Bellreguard i Rafelcofer. Per a mi són indrets entranyables d'una bellesa encisadora que anem perdent entre formigó i asfalt. Aquest estiu vaig recórrer les rodalies del Trinquet de Rafelcofer, avui abandonat, passe amb freqüència per la Pedrera cantera de mal record pels afusellaments de temps de Guerra, vaig caminar per e...

Este año he caminado mucho. Correr por los caminos de las muchas sierras que nos rodean, llegar a las cumbres era una manera de encontrarme con el mundo inocente de la infancia, con mis primeras excursiones y con el instinto explorador del niño ha sido una manera de revivir. La verdad es que necesitaba esa huida hacia delante, por los caminos de la huerta o los de la montaña para dejar atrás años duros con enfermedades, con la muerte de mis padres y las inquietudes por los trabajos en la familia. Me gusta andar con el perro por los caminos rurales y algunas de mis rutas transcurren por los caminos y barrancos que hay entre Alquería de la Condesa, Bellreguard i Rafelcofer. Para mí son lugares entrañables de una belleza hermosa que vamos perdiendo entre hormigón y asfalto. Este verano recorrí las cercanías del Trinquete de Rafelcofer, hoy abandonado, paso con frecuencia por la Pedrera la cantera de mal recuerdo por los fusilamientos en tiempos de guerra, caminé por el barranco...